Art o no art: esta és la qüestió

Alcoy

Davant del final del projecte de Jesús Cees de policromar l’interior de l’ermita de Sant Cristòfol, en el paratge del Preventori, el debat s’ha tornat a encendre. L’acció individual, sense cap tipus de permís ni de supervisió tècnica, ha transformat l’interior d’un edifici protegit del segle XIV que no deixa igual qui ho contempla. Mentre que uns defensen que l’acció ha contribuït a la conservació de l’espai, altres destaquen la mala qualitat de l’obra.

L’artista va ser acusat com a pressumpte autor d’un delicte contra el patrimoni històric davant d’un Bé de Rellevància Local. Potser va pesar en la seua decisió l’acció que durant dècades feien un grup de jubilats que intentaven millorar l’aspecte de l’edifici. Així, des dels anys 90, aquests transportaren en motxilla el ciment necessari per a l’adequació de l’ermita d’estil medieval, amb planta rectangular, amb una gran creu de ferro instal·lada el 1903 i tornada a forjar després de la seua demolició el 1936.

Podem entendre el debat sobre la vàlua de les pintures realitzades? Això és, per tant, “art o no art”, si parafrasegem el famós monòleg de William Shakespeare. En tot cas, el monòleg inicial de Hamlet és molt posterior a la construcció original de l’edifici en qüestió però pot servir de base per a entendre els motius del creuament de comentaris sobre el treball de Cees. He pogut llegir justificacions d’altres artistes, com Arjona, qui entén l’acció del pintor com una acció pràcticament “mística” i digna d’admiració per l’esforç personal que ha representat. La caiguda de l’artista d’una precària escala i el trencament dels seus canells afegeix, sense dubte, una interpretació mítica del fet.

Comptat i debatut, no es tracta de valorar la qualitat artística o no de les pintures. Em reserve el comentari sobre el que m’han semblat les imatges finals oferides. El debat s’ha de centrar si qualsevol de nosaltres pot fer una actuació particular davant d’un edifici públic que es troba protegit per una sèrie de normatives. En nom de la religiositat o de la lliure expressió de l’art, no tot s’hi val.