Això de la inflació

Alcoy

Cada moviment globalitzador d’aquest tipus que s’inventen molesta una mica més que el de l’any anterior. No és que pense o puga demostrar que la pujada de la inflació haja estat intencionada. Però resulta terriblement irritant que les coses passen amb tanta previsibilitat. Fa mesos que els analistes (gran paraula que recull als que tot ho saben) auguraven un increment dels preus i una pujada dels tipus d’interés. I pataplán, el dia X a les X i mitja, passa. La culpa, de la Guerra, però sinó seria pel pollastre, que ja saben que sempre té la culpa de la pujada de l’IPC. O del fletán, eixe peix que quasi provoca una Guerra entre Espanya i un país tant avorrit com el Canadà. Una Guerra en Ucraïna, la pujada del gas, els cereals atrapats en els magatzems en Odessa i les coses, per màgia, que comencen a costar el doble. Tot desencadena en la pujada dels tipus d’interés i ara els bancs, tornen a estar interessats en que els poses la pasta a ‘plazo fijo’ quan fa uns mesos te’ls reballaven o tenien el mal gust de cobrar-te comissions. Sí, 10 euros em van cobrar en un banc per ingressar diners. Canvia l’escenari, i els que no som rics i tenim hipoteca, paguem més una bona temporada. I pel que fa als preus, la Guerra i el Gas fan que pugen… però ull! que no munten molt més perquè del contrari, tots (els pobrets) ens haurem d’estrènyer el cinturó encara més Però, realment el que més em molesta és que els grans aprofiten les crisi per a abusar. Si són dels que miren els preus als supermercats veuran que no han muntat un 5 o un 7 per cent. Algunes coses ho han fet un 20 per cent. És a dir, aprofiten que hi ha inflació per a sumar uns cèntims més a la factura i fer caixa. Així, comparant, també he descobert la farsa del Black Friday. Un article de tecnologia costa menys ara que el dia d’abans del Black Friday i que el mateix dia del Black Friday. Xei, què passa ací? Ens prenen el pèl? Doncs clar. I què fem? Fotre’ns i gastar.