Més que un betlem

Alcoy

Les tradicions populars van sumant-se d'una manera callada i pausada a les festes més solemnes. És un fenomen que només es pot analitzar amb el pas del temps per a vore les casualitats i circumstàncies que s'han produït perquè sorgisca i supere tots els entrebancs.

Al Calderón es va poder comprovar com una obra de teatre, ' Nadal a Casa els Cupiello', s'ha convertit a Itàlia en una tradició nadalenca. Ningú ho pensaria quan la va estrenar el seu autor, Eduardo de Filippo en els anys 30. Ja porten tres versions televisives.

Itàlia està molt vinculada amb les arrels nadalenques, és el país d'origen dels betlems. Va ser Sant Francesc el primer que va organitzar un betlem vivent. D'ahí es va estendre l'elaboració de figuretes que van tindre una gran difusió amb el suport de les clarisses i els franciscans. Un origen que deriva segles després a Alcoi en tota una representació popular com és el Betlem de Tirisiti, ara aclamat i reconegut.

Tots els elements del Tirisiti casen en una peça única. Resulta ben curiós com diverses generacions d'alcoians i alcoianes han acceptat la combinació de la part més sacra, escenes evangèliques, amb l'humor i el costumisme.

La història de l'evolució del Tirisiti agradaria als antics guionistes de Hollywood, és tot un patiment, amb la constant amenaça de la seua desaparició, però té un final feliç. Sembla en alguns aspectes al conte de la ventafocs. D'origen humil, nascut en una barraca i que li arriba un desenllaç fantàstic, convertint-se en un dels grans elements del Nadal alcoià.

I meravella que no haja perdut el seu encís per als xiquets i xiquetes. Els del segle XIX gaudien amb Tirisiti i els de l'any 2022 segueixen rient-se amb les trastades de l'hostaler.

Unes titelles màgiques que han creat un vincle nadalenc, un nexe entre generacions. Des de la més pura insignificança ha conquistat el cor de tots.