Monigot

Alcoy

Bon dia. Fa ja uns quants anyets, tal dia com hui, podies veure gent pel carrer amb un monigot blanc retallat i enganxat a l’esquena.

Els veies a la barra del bar, fent-se un café, entre rialles dels demés parroquians, alguns d’ells també amb monigots a l’esquena, així que la cosa era per a pixar-se. Si veies que tot lo món al teu voltant estava rient i tu no, ja sabies per què. O a l’autobús, un senyor agafat a aquells tiradors penjats del sostre, ben vestit i ben plantat, tot digne, amb el monigot posat, i ningú li dia res, clar, la gent reia, però no l’advertien de la innocentada perquè la gràcia consistia en que continuara sent un innocent. O també els podies veure passejant, donant la volta als ponts, un matrimoni, els dos amb monigots a l’esquena, parant-se a saludar els coneguts que dissimulàven com podien, perquè era quasi precís riure.

Si tal dia com hui algú et donava una palmadeta a l’esquena… mmm… malo, ja estaves pegan-te manotades darrere buscant el monigot; hi havia qui fins i tot es treia la jaqueta o l’abric per a assegurar-se que no en portava cap. També hi havia qui tornava a casa per la nit amb el monigot a l’esquena i a l’endemà, que ja no era el dia dels innocents, continuava amb el monigot enganxat a l’impermeable. Hi ha gent per a tot.

Des de fa un temps les innocentades les fan els mitjans de comunicació, principalment. Colen als informatius alguna trola més o menys ingeniosa, més o menys creïble, més o menys graciosa. Però tal com tenim el món de descompassat, els assegure que ja comença a costar-me distingir cada 28 de desembre quina de totes les notícies que ens dónen és la innocentada.

Estaria bé tornar a enganxar-se monigots a l’esquena els uns als altres, riure’s de nosaltres mateix, i festejar la innocència.