El Ban Reial

Alcoi

L’any 1923 un nou element s’incorpora a la celebració de la festa dels Reis d’Orient a Alcoi: el ban reial.

El text d’aquest primer ban i, alhora, el més popular, és obra del prevere i poeta Enrique Abad Vilaplana, sacerdot de la parroquial de Santa Maria, autor d’una Oración panegírica al patró sant Jordi en 1899 i de molts altres escrits.

Però, la festa de Reis va estar a punt de no celebrar-se perquè la comarca estava de dol per la tragèdia de l’accident ferroviari del Regiment Vizcaya a Ontinyent la nit del 22 de desembre de 1922. De fet, l’Ajuntament d’Alcoi decretà uns dies de dol i preparà funerals solemnes per als dies 31 de desembre i 4 de gener.

Segurament, en qualsevol altre lloc, una tragèdia així hauria provocat la cancel·lació de tota celebració. Però també calia pensar en uns xiquets i xiquetes que no podien quedar-se sense «reis». Per esta raó, una comissió especial formada en el Círcul Industrial avançà els preparatius perquè tot anara de fil de vint.

Entre les novetats de la festa de Reis estava la col·locació d’un rètol elèctric en el campanar de Santa Maria, i l’arribada d’un emissari reial que declamaria per places i carrers, acompanyat d’una escolta i trompeters, els versos que havia redactat mossén Enrique Abad Vilaplana.

En 1940, després de tres anys sense Cavalcada per la guerra, es recuperava aquest popular festeig. Pels cèntrics carrers d'Alcoi tornaren a desfilar pastorets i pastoretes, l’Ambaixador Reial i els Reis d’Orient, actes que presidirà el capità general Aranda, acompanyat de les autoritats locals. El ban l’escriurà Rafael Coloma, amb un alt contingut polític per a exaltar la victòria franquista, i per primera vegada es redacta també en castellà, encara que segons Coloma ho va fer així en saber la presència d’Aranda.

Uns quants anys després, el creixement urbà i el sorgiment de nous barris, va facilitar l’organització de les cavalcades dels barris, com el de Batoi o el de Santa Rosa, cadascuna amb el seu propi ban.

Des que des de mitjans de la dècada de 1980 l’Ajuntament va assumir l’organització de la Cavalcada històrica, el ban va ser encarregat a prestigioses persones de lletres.

Ara per ara, estem esperant amb interés les investigacions de Juan Javier Gisbert, qui de moment ja ha aconseguit identificar qui va ser el primer «ambaixador reial», mentre continua buscant la resta d’ambaixadors que el van substituir.

Una tasca complicada perquè no hi ha registres d’arxiu, i moltes de les entitats que han organitzat la Cavalcada al llarg de la seua història tampoc han conservat documentació.