315 anys de la caiguda d'Alcoi

Alcoi

El 9 de gener de 1708, la guarnició d’Alcoi, formada per portuguesos, anglesos i milícies valencianes i catalanes, capitulava. La població, morta de fred i delmada per les malalties, es rendia a les tropes borbòniques. Només quedaven Dénia i Alacant, les quals resistiren gràcies a la presència de la flota anglesa.

Cal recordar que mesos abans, el 25 d’abril de 1707, l’exèrcit austriacista era desfet a Almansa i les tropes de Felip V ocuparen tot el Regne de València. Entre les viles interiors que més resistència van oferir va estar Alcoi, que va aguantar durant sis mesos fins que Felip V va ordenar acabar amb la seua resistència.

Esta guerra havia començat per la disputa dinàstica per la Corona espanyola entre les potències europees arran de la mort de l’últim rei dels Àustries, Carles II.

El Tractat de Partició en 1700 establia la divisió de l’Imperi hispànic. L’arxiduc Carles d’Àustria rebia la part més substancial, és a dir, Espanya, l’Imperi colonial i els Països Baixos, però renunciava als seus drets a l’Imperi germànic, amb la qual cosa garantia que Espanya i Àustria mai no s’unirien.

No obstant això, poc abans de la seua mort, Carles II va dictar un nou testament, en el qual cedia els drets de successió a la Casa d’Anjou sempre que renunciara a unir les corones de França i Espanya.

Però, el rei francés Lluís XIV assegurà que el seu net Felip V mantindria el seu dret a la corona francesa, cosa que la resta de potències interpretaren com una violació del testament de Carles II.

Aleshores es formà una gran aliança entre Anglaterra, Holanda i Àustria, que declarà la guerra a França i a Felip V.

Els aliats optaren per portar la guerra a l’interior del territori peninsular i així decidiren iniciar operacions en dos fronts, per un costat des de Lisboa, i per l’est, des de les costes valencianes. Així, l’estiu de 1705, un estol anglés va ancorar a la badia d’Altea i va desembarcar una petita tropa sota les ordes del valencià Basset. Gràcies a l’activitat de Basset i els seus agents bona part del regne de València va passar en poc temps al bàndol dels Àustries.

Açò va disgustar molt Felip V i va ordenar als seus mariscals recuperar el territori valencià. La batalla d’Almansa ho va decidir tot. Després van caure València i Xàtiva.

Alcoi decidí resistir seguint ordres de Basset, encara que el jurat en cap era partidari de capitular. Alcoi va resistir dos assalts consecutius en rebre ajuda de tropes angleses i portugueses des d’Alacant.

Finalment, Felip V va ordenar liquidar la resistència valenciana. Alcoi seria la primera població a caure. A banda de la guarnició que mantenia el setge, hi arribaren sis mil homes més i sis grans canons, que desferen les muralles i els baluards.

Quan va caure Alcoi, el botxí s’encarregà durant sis llargs i terribles mesos d’executar bona part dels milicians que foren fets presoners, perquè, pel seu caràcter irregular, no estaven inclosos en la capitulació. Entre aquests homes estava Francesc Perera, capità dels miquelets catalans, i del qual Alcoi encara recorda en un carrer del barri de l’Eixample.