Patges

Alcoy

Estem a 2007 i un ciudatà belga d’origen congolès presenta una denuncia contra Tintin en el Congo, demanant que es retire l’àlbum de les llibreries per racista i xenòfob. Després d’un llarg litigi el Tribunal d’Apel·lació de Brussel·les rebutja la demanda i queda arxivada. Tothom pot comprar el tebeo i gaudir-lo, saben que s’està llegint un obra realitzada amb la mentalitat d’un jove burgès belga de 1931.

Anys després els estudis Disney, davant queixes de racisme i de fer apologia de l’esclavisme a algunes de les seues antigues pel·lícules, afegeixen al començament de cada film informació de que el seu contingut respon exclusivament al pensament de l’època.

Des de fa un lustre som nosaltres els qui tenim la pilota a la nostra teulada; un col·lectiu denominat afroféminas carrega contra la presència dels patges a la cavalcada. Els arguments son semblants als exemples anteriors.

Òbviament no sóc racista ni xenòfob i estic de totes totes contra l’esclavisme. Una pràctica brutal que passa per totes les èpoques i tots els països, esclavitzant unes races a altres, i que encara continua existint a diversos llocs del món.

Però res té a veure açò amb els patges. I a mi estos m’agraden, formen part de la meua vida des de la llunyana infantesa. No hi ha cap racisme en la creació d’un univers imaginari a partir d’una llegenda -perquè açò i no altra cosa és la vinguda dels mags d’Orient- on sorgeixen personatges secundaris que col·laboren en la seua tasca amb el trio protagonista. No cal fixar-se massa per a veure que hi ha de totes les races que al segle ú de la nostra era poblaven el món conegut. Molt menys pot haver esclavisme quan no hi ha cadenes, ni càstigs i on els famosos patges agafen protagonisme convertint-se en estimats i anhelats tant pels menuts com pels grans.

Què es busca realment amb denuncies d’aquest tipus? Notorietat, visibilitat...? M’agradaria que els seus portaveus ho explicaren perquè fins on he llegit tan sols demanen que desapareguen aquestos personatges amb l’argumentari ja exposat però sense proposar cap altra alternativa.

La lluita contra aquestes lacres abans anomenades no passa per la prohibició de res i sí per l’educació, començant per la dels més menuts i sense deixar de costat la dels majors. I aquí és on hem d’enfocar tots els esforços. Mentre, a aquest col·lectiu els demanaria que focalitzaren la seua lloable tasca en fer un passeig pel Congrés dels Diputats on hi ha un bon nombre de polítics, amb tern i corbata això sí, que s’expressen amb termes racistes, xenòfobs i feixistes, i que no necessiten pintar-li a ningú la cara de negre per a mostrar el seu odi al diferent.