Sanitat Pública

Alcoy

És aquest un dels temes recurrents i reivindicatius des que l'Homo sapiens és un ésser ric, gros i acomodat. L'Educació i la Sanitat pública. Dues de les millors coses parides per aquest depredador invasor del planeta. Inusuals i beneficioses per a tots. Sembla mentida que un animal tan salvatge, egoista i destructiu com l'home haja creat l'educació i la sanitat pública. És universal, per a tots, sense distinció de classe ni de nòmina. 24 hores al dia i amb professionals qualificats i entregats.Un altre dia parlarem de l'educació en el nostre país, que mereix 7 o 8 columnes monogràfiques.

Hui els parlaré breument d'un succés paranormal que ha passat i per al qual he demanat cita a Iker Jiménez amb la intenció de participar en el seu programa de tele de coses estranyes. Ara els ho conte.Mai he tingut cap problema amb la Sanitat pública a banda dels típics: cues, brutícia, massificació i llistes d'espera. Tot normal i assumible en un món civilitzat. També he entropessat amb metges i infermeres de la família dels imbècils, però amb eixe cognom en trobem professionals de totes les branques laborals. És qüestió d'estadística.

El que no acabe d'entendre és allò del privilegi dels metges de regentar una consulta privada a les vesprades. En teoria són funcionaris i no poden comptabilitzar com no pot fer-ho un del jutjat, l'Ajuntament o els que treballen a la presó. No entenc com m'atén un metge en sa casa a les 3 de la vesprada quan ha d'acabar de la faena pública a eixa mateixa hora. Tampoc entenc per què no puc pagar la consulta privada amb targeta i ha de ser en efectiu. Bo, clar que ho entenc.

Una vegada, el mateix pediatre em va tractar a patades en la Seguretat Social i li va faltar besar-me els peus dos dies després en la seua clínica privada. Són coses que fan llàstima, però que són, per desgràcia normal i de les que no ens sorprenem...Sí, ja vaig amb el succés paranormal. L'altre dia, no fa molt, vaig anar a una metge al privat perquè era urgent i en la pública em rebien en dos mesos. Vaig quedar satisfet i li vaig dir que tornaria fins i tot sent de pagament. Però el més xulo de la història és que la metgessa s'ha negat a rebre'm una altra vegada per privat -pagant- i m'ha apuntat en la seua consulta pública. PARANORMAL! I és que hi ha gent per a tot. Fins i tot honrats I que creuen en allò de la Sanitat universal.