Les mirades

Alcoy

La vida està plena de moments únics i irrepetibles que si no es valoren passen desapercebuts i es dissolen en un no res. De vegades s'està preparat per als grans instants, esdeveniments, situacions programades, però no per als que sorgeixen fruit de la casualitat, de l'atzar o dels capritxos del destí.

Els grans bussejadors de la vida afirmen que tot es basa a interpretar, en donar-li un significat a tot allò que veiem , que ens arriba.

I per això està la profunditat de la mirada, com diu el filòsof sud-coreà Byung Chul Han, cal aprendre a mirar, educar l'ull per a una profunda i contemplativa atenció.

Sense organitzar-ho ni programar-ho, es van ajuntar a Alcoi tres grans mestres de la mirada. La de Germán Linares és la persistència, la paciència, la calma, la recompensa per la llarga espera. El resultat és un excel·lent treball fotogràfic que permet vore la fauna que viu en el nostre entorn, que deixa a molts bocabadats i sorpresos. Impactants instantànies de l'arruí, el cérvol, l'àguila, el teixó o la rabosa. La seua mirada ha permés conéixer el que s'ocultava entre els nostres paratges.

Fran Parreño ha adaptat les il·lustracions del seu llibre 'On va aquesta gent?', per a una exposició en la Fundació Mutua Levante. Un treball personal, curat, aconseguit. Una mirada clara, precisa sobre com la indiferència pot marcar el futur d'una societat i posar en risc les llibertats. Una al·legoria del que va passar i no hauria de tornar a ocórrer.

La mirada d'Isaac Montllor, és intensa, rica en matisos. La seua reflexió del seu gran pas pel món de la dansa va fer plorar. Va preferir parlar de persones que dels seus grans èxits. Va agrair sa mare el seu suport i va recordar les frases que li va dir. I ho va pronunciar de tal manera, amb tanta emoció, que va fer saltar les llàgrimes entre els assistents als premis de la cultura. La seua visió íntima, sentida és un tot un exemple de com honrar les persones que ens han ajudat en la vida.

Tres mirades de tres artistes, de tres alcoians.