Opinión
Cròniques alcoianes

La devoció al Jesuset del Miracle

El miracle de les Sagrades Formes a Alcoi es va convertir en un dels exemples dels miracles eucarístics que van durar fins al segle XVIII

Cròniques alcoianes (23/01/2023) Jesuset del Miracle

Cròniques alcoianes (23/01/2023) Jesuset del Miracle

04:02

Compartir

El código iframe se ha copiado en el portapapeles

<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/1674482606007/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>

Alcoy

Potser és una de les festes devocionals locals que passa més desapercebuda en el calendari festiu local. Un desconeixement que també afecta el Monestir del Sant Sepulcre des que les agustines descalces fundadores marxaren al convent de Benigànim i trencaren així una tradició de més de quatre segles.

Però no sempre ha sigut així. De fet poc temps després del miracle de la troballa de les Sagrades Formes en la casa de Joan Prats, aquest lloc es va convertir en punt de peregrinació de fidels de les comarques veïnes. Fins i tot va arribar a projectar-se edificar la nova església parroquial gràcies a un important llegat que havia deixat un alcoià que havia mort a Mèxic. Finalment, va ser el nou arquebisbe de València, Juan de Ribera, qui va ordenar la fundació d’un convent de monges reformades, al mateix temps que el secretari Alçamora aconseguia un jubileu pontifici per al santuari.

El miracle de les Sagrades Formes a Alcoi es va convertir en un dels exemples dels miracles eucarístics que van durar fins al segle XVIII.

Explicar hui en dia la persecució sobre Joan Prats és molt complicat. Com sempre en història cal contextualitzar el període i la societat en què es va produir. Així, els fets que conduïren a l’execució de Joan Prats s’emmarquen en uns moments convulsos que vivia l’Imperi de Felip II.

Hi havia una Europa devastada per les guerres de religió entre catòlics i protestants. Quantitat d’hugonots francesos passaren a la Corona d’Aragó fugint de la persecució.

A Flandes esclatava l’anomenada Guerra dels 80 Anys, que acabaria en 1648 amb la independència d’Holanda.

A més hi havia el perill turc en tot el Mediterrani, amb molts rumors sobre els protestants, que afavoririen un desembarcament de musulmans en els estats catòlics.

A les nostres terres teníem a més el problema de l’assimilació de la nombrosa minoria morisca, la qual havia estat gradualment arraconada a les valls de muntanya.

Amb tot aquest panorama Felip II decretà un tancament de fronteres per a evitar l’expansió del protestantisme en els seus territoris. Fins i tot, prohibí que els estudiants espanyols anaren a graduar-se a Bolonya, com era costum.

Cal tindre en consideració aquest context per poder comprendre com a Alcoi es va desfermar el pànic en gener de 1568, quan van descobrir el furt del Santíssim Sagrament. Potser el sacrilegi més greu que podia fer-se a la religió catòlica.

El govern municipal va encoratjar els veïns perquè isqueren a buscar al lladre i va oferir una recompensa. Quantitat d’homes van eixir a rastrejar el terme i altres fins i tot arribaren a Xàtiva i Gandia. El vicari va comunicar el furt als superiors, mentre el govern municipal també ho notificava al virrei. Tot i això encara mai no s’ha pogut trobar el procés contra Joan Prats.

Escucha la radioen directo

Cadena SER
Directo

Tu contenido empezará después de la publicidad

En directo

A continuación

Último boletín

Emisoras

Elige una emisora

Compartir

Suscríbete

Tu contenido empezará después de la publicidad