Sobre futurs i laberints

Alcoy

El mite de Dèdal i Ícar és una llegenda antiga però amb un missatge rellevant en l'actualitat. Dèdal, un enginyer i arquitecte brillant, va construir un laberint per al Minotaure a Creta. No obstant això, quan ell i el seu fill Ícar van quedar atrapats en el laberint, Dèdal va construir un parell d'ales de cera perquè pogueren escapar. Malgrat els advertiments del seu pare, Ícar es va emocionar tant amb les seues ales que va volar massa prop del sol, la qual cosa va provocar que la cera es fonguera i caiguera a la mar i morira.

Per a Alcoi, el mite de Dèdal i Ícar és un recordatori constant de la importància de la innovació i la precaució. Aquest mite simbolitza el perill de l'ambició desmesurada i l'arrogància en l'actualitat. Igual que Dèdal, tenim la capacitat de crear coses meravelloses amb la nostra tecnologia i coneixement, però també hem d'anar amb compte de no volar massa prop del sol i caure en la nostra pròpia arrogància.

A la nostra ciutat sovint s'observa el passat amb nostàlgia en els debats actuals, però com va dir Tony Judt, només hi ha una cosa pitjor que oblidar la història; idealitzar-la. El passat, en la majoria de les dimensions, va ser dur. No podem construir el futur només a partir de les ales que ens van fer volar en el passat. La innovació ha de ser el centre del debat en tots els àmbits de la vida, des de la innovació social per a millorar la qualitat de vida, fins a la innovació empresarial i tecnològica. També en l'administració, on l'excés burocràtic sovint suposa un obstacle per a la pròpia innovació.

A la nostra ciutat, on el passat industrial és un recordatori de la nostra capacitat per a transformar una vila entre barrancs en una ciutat industrial, hem d'aprofitar l'enginy del nostre Dèdal i no caure en l'arrogància de repetir vells mantres. I amb més importància ara, en vespres de les eleccions municipals. Hem de ser conscients que el sol, en l'actualitat, està en un altre lloc i buscar noves formes de progrés per a eixir del laberint.