La gestió dels arruís

Alcoi

A la dècada dels 90 es van produir algunes soltes d’arruís a la província d’Alacant procedents d’alguns vedats de caça, i així amb el pas dels temps aquesta espècie d’ungulat ha anat familiaritzant-se entre nosaltres. Es tracta d’una espècie al·lòctona que ha disparat les seues poblacions a les últimes dècades per diversos motius. Així, podem dir que l’absència de depredadors i l’abandonament dels usos tradicionals com ara la recollida de llenya, els forns de calç, les carboneres, l’arreplegada d’herbes medicinals o el pasturatge, han fet que aquesta espècie s’adapte molt millor a un hàbitat mal gestionat en general.

En principi aquesta espècie no hauria de generar greus problemes al medi, però no és així. El seu tamany poblacional a les nostres serres fa que afecte sobre els camps de conreu, les poblacions d’algunes plantes endèmiques, rares o amenaçades i en definitiva sobre la vegetació local. Un altre problema que se’n genera són els atropellaments a les nostres carreteres i que cada vegada són més freqüents, i lamentablement amb víctimes mortals. Fins i tot, també poden suposar un risc epidemiològic per al ramat i altres ungulats, ja que no hi ha cap control sanitari.

Ara es el moment de pendre decisions...La caça és una activitat tradicional i que ben gestionada és una mesura fonamental per tal de gestionar les espècies que estan considerades com a una plaga. No es tracta de caçar per caçar, sinó fer una cacera ben gestionada des del punt de vista cinegètic i ecològic. Les administracions, orientades pels científics, han d’establir les quotes de cacera i com i on s’ha d’actuar, sempre amb sentit comú i amb la finalitat de trobar l’equilibri més encertat entre l’esser humà i el seu entorn. Per altra banda, s’hauria de potenciar que altres ungulats autòctons, com ara el cérvol, pogueren establir-se a les nostres muntanyes i així beneficiar-se del efecte positiu que exerceixen en un territori ben gestionat.

Que aquestes línies serveisquen per posar en valor la nostra biodiversitat i per a emprar les eines necessàries per tal de mantenir-la i que les noves generacions també en puguen gaudir-la.