Ofici i feina ben feta

Alcoy

He tingut la sort de treballar en una feina que m’agradava durant tota la meua vida laboral. Els tallers de fabricació de maquinària han estat els llocs on he desenvolupat el meu treball. A més de guanyar-me un sou, he pogut donar eixida a les meues inquietuds, per conéixer els secrets de la mecànica, el mecanitzat, el muntantge, etc.

Des de menut, a casa he assistit a converses de manyans de fàbriques tèxtils, el meu avi, mon pare i el meu oncle ho eren. La passió per l’ofici, per la feina ben feta, l’orgull d’esser un bon oficial, eren valors que sense ser explicitats hi estaven presents i que quasi sense adonar-me’n vaig anar heretant.

En els tallers he conegut torners, muntadors, fresadors, ajustadors, delineants, enginyers i d’altres oficis; tots treballaven i treballen per un jornal és clar. Però més enllà del seu lloc hi ha una característica que defineix la seua tasca i la seua aportació a l’empresa: La passió pel seu ofici i per la feina ben feta. Els que la tenen son els destinats a traure les favetes de l’olla quan sorgeixen dificultats, a fer que l’empresa progresse i puga enfrontar nous reptes.

Són els majors dipositaris d’una cultura d’empresa, els que estan disposats a acudir i es senten devanits quan, ja jubilats, els crides per resoldre alguna qüestió que no ha quedat documentada. Encara que alguns dels oients puguen dubtar-ho, els hi assegure que aquestes persones existeixen i en conec algunes.

Els convide al fet que pensem la manera d’aprofitar aquest talent que desapareix el dia de la seua jubilació. Faríem un gran bé a les empreses, als centres de Formació Professional i també a ells.