Cocaïna a les aules

Alcoy

Una publicació recent de l’Institut de Salut Global de Barcelona recull un llistat de possibles efectes en la salut d’un ús excessiu de pantalles, entre els quals hi ha hiperactivitat i dèficit d’atenció, ansietat, depressió, son deficient, o canvis estructurals en el cervell.

El mòbil és un instrument altament disruptiu i addictiu tingues l’edat que tingues, però ho és encara més per a xiquets i adolescents, perquè el seu cervell encara es troba en estat de desenvolupament i resulta especialment vulnerable. L’estímul constant pot interferir en la maduració del còrtex prefrontal, responsable de funcions cognitives com ara la capacitat d’atenció, la presa de decisions o la regulació de les emocions. Podem imaginar què passa si no arribem a desenvolupar el còrtex prefrontal plenament? Sabeu allò de “li falta una bollideta”? Per ahí va la música.

A la vista d’estes evidències que van sorgint infinitament més lentes que l’últim model d’iPhone, el passat mes de desembre el govern italià va anunciar la prohibició dels mòbils en els centres escolars, equiparant-los amb la cocaïna per l’addicció que provoquen.

A Espanya ja hi ha almenys tres comunitats autònomes que han prohibit el seu ús a les aules.

I encara un altre exemple de cap on anem: fa poques setmanes el districte escolar de Seattle, als Estats Units, va presentar una demanda contra els propietaris de les principals xarxes socials. Els acusen d’haver “explotat amb èxit els cervells vulnerables dels joves, enganxant a desenes de milions d’estudiants”.

Tot això, els mòbils, veritat?

La pregunta és: i les tablets?

És que no tenen les mateixes aplicacions que els mòbils? És que no són disruptives i addictives?

Per què moltes escoles les han convertit en obligatòries per als alumnes de primària? Personalment preferisc a l’home que repartia “caramels” a la porta del col·le. A ell, almenys, podies ignorar-lo.