Del Monte de Piedad al banc sense pietat

Alcoy

Assistim catatònics a un procés de menyspreu dels bancs i entitats financeres als ciutadans i ciutadanes de a peu, dels que paguem els impostos, dels que admetem que els polítics actuen amb supèrbia pensant que els diners públics i les administracions són seues. Eixes bones personetes castigades per una Seguretat Social insuficient i uns impostos ridículs. Damunt, ara, també tenim en contra els bancs.

Que lluny queda aquell Monte de Piedad constituït per a alçar Alcoi després de la desfeta del petroli i que es va crear per a ajudar als que no tenien ni una cova per a clavar-se a dormir.

Que lluny queda la Caixa d'estalvis d'Alacant i Múrcia... la CAPA, la CAAM (amb dos A)!, i per últim, la CAM. Aquella Caixa d'estalvis del Mediterrani fou l'últim reducte del Monte de Piedad. Encara t'atenien, et miraven als ulls i no te la clavaven moixa.Després vingué la crisi i els haguérem de pagar la Festa: Rescat financer li van dir. Nosaltres, mut. Després les fusions de totes les entitats financeres del país, excepte Caixa Ontinyent i poc més, i ens endinsaren en una dinàmica fastigosa i que fa ganes de bossar. Així de clar ho dic.

Els bancs, però no els bancs en sentit genèric com a macro-entitats governats des de Madrid o Barcelona, parle dels bancs d'ací, del poble, han apostat per passar de la gent. I damunt de la gent major.

Els done detalls. L'altre dia vaig anar a fer un ingrés en efectiu, vamos de la fulla de la filà, i en la sucursal, tot i que misteriosament no hi havia ni una persona esperant, em van enviar al caixer, perquè només fan ingressos manuals d'11 a 12, o una cosa així.

Hi ha molts pobles que no tenen caixer, i tot i que l'ajuntament de torn els deixa un local sense cost i els paga la llum, no volen posar-ne un.

Per a donar-te una hipoteca et vacil·len i t'humilien. Així de clar t'ho dic. T'obliguen a vendre l'ànima al dimoni i a fer-te el segur de vida. I si després no te la donen -la hipoteca- i pretens donar-te de baixa, et diuen que l'assegurança era per a tres anys. I et cabreges i ho paguen els treballadors, que realment no tenen la culpa.

Han d'anar espai els bancs, cuidar els clients, les persones majors i sobretot, no mentir ni fer trampes. Perquè un segon rescat no sé si colarà entre la ciutadania a la qual humilien.