Un tresor en perill

Alcoy

Benvinguts.

Estem a portes del mes d’abril. Amb ell ens arribarà les vacances de Setmana Santa. I amb ell, prendrem amb intensitat les nostres muntanyes, el nostre entorn natural. És lògic i normal. Per què tenim un patrimoni mediambiental al nostre entorn que és excepcional. Gaudir d’ell, prendre contacte amb ell, és quasi una necessitat però a molts. És necessari. Però, al temps, ho és també que ho fem amb mesura i que ho fem amb totes les precaucions.

Perquè el nostre imponent entorn natural, des del Montcabrer a laSerreta, la Font Roja o el barranc del Cinc... tota la Mariola és tant imponent com fràgil. I ho és per què el canvi climàtic, per un costat, i la gestió del medi ambient, per un altre, han fet que el risc de destrucció, en especial per efectes del foc, siguen sempre extrems.

I ho acaben de vora a l’interior de Castelló i ho van viure al passat estiu. On les imatges devastadores del foc han segut impactants. Hem tornat a veure el patiment de qui viu al voltant de les muntanyes, de la gent que viu a les poblacions més properes, i la destrucció dels boscos. Nosaltres ens hem d'exigir tota la mesura del món amb el nostre entorn.

Però, al temps, he d’exigir el mateix a les nostres administracions, que veiem, com any darrere anys, es trobem amb el mateix drama. Més enllà de regular el trànsit de cotxes a la Font Roja.

Per què, la sequera, la bogeria climàtica que vivim, ho fa tot molt difícil. I per això, la neteja i prevenció del foc és més necessària que mai. I donar recursos i mitjans per a fer-ho possible, també. El mateix que augmentar els dispositius de vigilància i les campanyes d’educació mediambiental.

No fer-ho seria imperdonable. Sense dubte, la nostra natura és el millor tresor que tenim. Sense ella es crema molt més que hectàrees de bosc amb la seua fauna i flora. Es crema el nostre patrimoni i la nostra vida.