75 Anys del Barri d’Els Clots

Alcoy

Després de la Guerra Civil, la promoció privada a penes aconseguia pal·liar el dèficit d’habitatge que hi havia a la ciutat. Com que tampoc hi havia una iniciativa oficial de promoció urbanística, els espais residencials creixien mínimament.

A partir de 1939 l’«Instituto Nacional de Vivienda» i els organismes paral·lels van ser els principals promotors urbanístics, emparats en la seua preeminència sobre el planejament municipal. Alcoi va començar en 1941 la construcció del primer grup d’habitatges protegits, l’anomenat Grup Sant Roc, molt modest en el seu disseny arquitectònic, amb poc més d’un centenar d’habitatges, exempt de tota dotació complementària, com una zona verda o comerços. Està situat al costat de l’actual col·legi de Sant Roc.

La impossibilitat material d’aquest «Instituto Nacional de Vivienda» per a fer front a la demanda de construcció d’habitatges protegits va fomentar l’aparició d’organismes locals o provincials amb la missió de substituir o complementar la seua acció promotora.

Així a Alcoi hi va haver un primer intent en 1946 amb la creació d’una entitat mixta pública i privada per a la construcció d’habitatges econòmics, però no va arribar a constituir-se legalment.

Finalment, l’Ajuntament va optar per la creació d’un Patronat Municipal que actuara per delegació seua, a partir de novembre de 1947. El problema de la manca d’habitatges presentava unes dimensions que es calculava que feien falta 1.200 habitatges d’iniciativa pública.

Una de les primeres actuacions d’aquest Patronat Municipal va ser la construcció d’una barriada de prop de 136 cases unifamiliars en Els Clots, un solar situat al costat esquerre, pujant, del carrer Oliver. Cadascuna de les cases constava de planta baixa i un pis. En la planta baixa se situava l’entrada, el menjador, la cuina amb eixida al pati posterior i un lavabo. El pis superior l’ocupaven tres dormitoris de dos llits.

Uns cinc anys després els pocs veïns que hi havia encara en esta nova barriada van patir un gran esglai quan els obrers que treballaven en la construcció del Sanatori Sant Jordi, mentre desmuntaven el solar van localitzar una bomba d’aviació. Segurament es tractava d’una de les bombes dels bombardejos italians durant la guerra. A punt de celebrar les populars festes del barri, van ser ajornades a l’espera de la intervenció dels especialistes. L’artefacte va estar vigilat nit i dia per un municipal. La cosa diuen que no va passar a més i la temuda bomba va fer l’efecte d’un simple masclet de festes davant la desil·lusió de bastant gent que s’hi havia acostat.