Cremar o no cremar

Alcoy

El paisatge mediterrani és sense cap dubte fruit de la modelització per part dels éssers humans durant milers d'anys d'història. Així, les activitats tradicionals del camp han fet que el paisatge que tenim en bona part siga per la nostra presència. Podem parlar entre d'altres de ramaderia, agricultura, forns de calç, elaboració de carbó, recollida d'herbes o calfar les llars. Aquestes tasques han fet que les nostres serres tingueren un aprofitament reial del sotabosc i també de l'arbrat, però que amb l'abandonament de les terres i el despoblament han caigut en desús. Aquesta causa ha fet que la situació actual dels nostres boscos siga prou qüestionable i que meresca parar-li atenció.

Així doncs, el foc ha sigut un element molt lligat també a les persones per diversos motius i que durant molt de temps ha permés desfer-se de les restes agrícoles d'una forma ràpida i senzilla, incorporant al sòl cendra amb micronutrients, però que també comporta alguns riscos i problemes. En aquest sentit, podem dir que les combustions emeten grans volums de diòxid de carboni a l'atmosfera i que de vegades acaben cremant llocs no desitjats. No obstant això, algunes administracions han prohibit aquestes cremes agrícoles i en principi és una mesura encertada, sempre que se'ls hi oferisca als llauradors i llauradores alternatives a les cremes per a desfer-se d'aquesta matèria orgànica. D'aquesta manera, no hauria de tindre cap cost per al sector rural triturar aquestes restes orgàniques i reincorporar-les al terreny reduint l'erosió, conservant la humitat i afavorint la biodiversitat al sòl. Per tant, s'hauria de considerar la possibilitat d'afavorir a les persones que es dediquen professionalment o per hobby a aquesta activitat i que no els coste diners de la butxaca.

Que aquestes línies servisquen, una vegada més, per posar en relleu la important tasca que fan agricultors i agricultores, que ajuden a mantenir la biodiversitat, l'economia local i modelar un paisatge únic del qual tots podem gaudir-ne.