Gràcies als pares de la llei d'ús del valencià

Alcoy

Fa poques setmanes, el Campus d'Alcoi de la UPV va acollir les jornades de sociolingüística del valencià. Un fòrum d'opinió i reflexió importantíssim, el més important de la Comunitat Valenciana. Una d'eixes coses de les quals ningú s'assabenta perquè és per a acadèmics i filòlegs. Però feu-me cas... és rellevant i se celebra cada any a Alcoi.

En aquest 2023 han parlat sobre la lleu d'ús del valencià. Una norma dels anys 80 que regula la seua presència en l'escolarització o el seu paper i influència en l'Administració.Tants anys després, he entés la importància que tenen aquells què la van idear, defensar i aprovar. Fou fonamental, perquè si no fos per ells, ara el valencià seria una llengua més morta, més minoritària i s'estudiaria en els llibres d'història i no en els de llengua.

D'aquell moment històric parteix el respecte a una llengua viva, que es conserva i cuida. Una llengua que cada vegada es parla més. Ja sé que els científics diuen el contrari, però almenys ací, a Alcoi, la gent la cuida, l'ensenyem als nostres fills i filles i l'utilitzem en la filà, l'Ajuntament i el metge. N'estic orgullós.

Aquesta llei hauria d'anomenar-se de protecció del valencià i no de l'ús del valencià. Perquè cada Setmana Santa o cada estiu, quan vaig a la platja de Sant Joan, els colons de la Meseta i terres dels voltants arriben a fer-me sentir malament per parlar la meua llengua. Ens mirem com si fórem extraterrestres o micos en perill d'extinció, quan en realitat són ells els que intenten imposar-nos la meravellosa llengua castellana: també el meu idioma. Ells són així.

Sempre els pegue la brassa als madrilenys, perquè em diuen que treballar en l'administració en la nostra terra és impossible i injust perquè el valencià és un mèrit i un requisit. Jo els dic que al contrari, que ací tenim la santa sort de tindre dues llengües oficials i que parlar-la i escriure ens dona punts. I que ells si volen, en un any poden parlar-la i escriure-la perfectament. Però s'ofusquen i en compte d'aprendre una llengua romànica quasi bessona del castellà com és el valencià, tiren els diners aprenent anglés i fent màsters.

En fi, que em sent molt feliç de sumar llengües, i no de restar-ne.