El centenari del Club Taurino (1923-2023)

Cròniques alcoianes (17/04/2023) "El centenari del Club Taurino (1923-2023)"
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Alcoy
El 29 d'abril de 1923, un grup d'alcoians aficionats a la tauromàquia van fundar el «Club Taurino», en una època d'exaltació d'esta festa en tot el país. Encara no havia començat l'època daurada del gran torero alcoià, Andrés Coloma «Clásico». A penes tres anys després s'obria la nova plaça de bous enfront de l'Escorxador.
Fins l'any 1926, Alcoi només havia comptat amb places efímeres, que es muntaven quan hi havia festes taurines fins que en 1863 es va construir la primera plaça estable entre els carrers Alçamora i Nofre Jordà, la «plaça de bous vella». Un lloc que també albergaria altres espectacles, com el circ o demostracions aerostàtiques, o concentracions obreres, com les que preludien la revolta del Petrolio.
L'afició als bous va ressorgir amb els èxits de «Clásico» a Espanya i Amèrica. Fins i tot els músics locals li van dedicar pasdobles, com «Clásico», del mestre Evaristo Pérez Monllor, i va donar pas a seguidors, com Jaime Rico «España», Francisco Ponsoda «Conejito», Vicente Romeu Jordá, Miguel Martí «La Toja», José Silvestre «Avenida», Salvador Climent «Pastoret», Antonio Sala «El Risueño», Ramón Coloma «Clásico II», germà de «Clásico», Antonio Abad «Abaíto», Martín del Burgo o Manolo Bueno, l'últim romàntic dels toreros alcoians.
«Clásico» va ser tan popular que, quan va morir, els treballadors de les fàbriques van mantindre un minut de silenci en la seua memòria.
Segons Josep Tormo, l'afició als bous era tan gran a Alcoi que molta gent demanava un «granero», un colp de café més gran, com el famós torero valencià Manolo Granero, que va morir l'any 1922, justament en la correguda que Marcial Lalanda (net d'una alcoiana) va prendre l'alternativa.
El «Club Taurino» tenia també un vessant cultural, fet reconegut en la resta del país. En 1960, per exemple, la Unió d'Associacions Taurines li va atorgar la medalla de bronze, i a l'any següent va rebre el títol d'entitat taurina exemplar. En la dècada de 1990 la Reial Federació li va concedir consecutivament la medalla de plata i la d'or.
Molta gent major recordarà la vella seu al carrer Sant Miquel, 47, prop del Casal de Sant Jordi, on paraven també els glorieros.
El fill de «Clásico», Andrés Coloma Mira, encara que nascut a València, era alcoià de sentiment. Va debutar com a matador en 1956 en la plaça de bous de Bocairent. Una plaça a la qual acudien quantitat d'aficionats des que va tancar la plaça de bous d'Alcoi. Anys després va ser un dels toreros que va actuar en la plaça de bous portàtil que es muntava en la plaça Gonzalo Cantó.
Finalment, en desembre de 1991, el «Club Taurino» tancava el seu local social del carrer Sant Miquel pels problemes de despoblació del barri. Actualment, forma part de les diverses entitats que troben aixopluc en les instal·lacions de la Societat «El Trabajo».




