Campanya electoral
Natxo lara, periodista
La Columna Natxo Lara (11/05/2023) "Campanya electoral"
Alcoy
Tinc la sort de gaudir de l’altaveu de Ràdio Alcoi el dia que comença la campanya electoral de les eleccions autonòmiques i locals del 28 de maig. Un tràmit que han de complir per obligació els mateixos polítics i sobretot els i les ciutadanes. El cert és que sempre he pensat que les campanyes són inútils i que el vot tots el tenim decidit abans que comencen estes dues setmanes de suplici, missatges, promeses, cartells retocats amb Photoshop i quinieles sobre els resultats electorals (açò últim ho fem els periodistes). Però segons avancen els anys i l’experiència en l’art de la comunicació política, pense que estos quinze dies si que són vitals per a la tria del candidat. Potser no anem als mítings ni escoltem els discursos, però sí que posem l’orella i identifiquem quina pot ser la millor opció per a presidir l’Ajuntament. També és de veres que la ciutadania cada vegada és més espavilada, i que ja no cola allò d’aconseguir la millora del tren a Xàtiva o el truquet de fer obres en període pre-electoral. Ja gent no és tan manipulable, per això estan els polítics nerviosos i per això curren de valent estes setmanes. Els senyors candidats em permetran que els recorde només alguna coseta. La primera, l’acabe de dir: La gent té molt de coneixement i es documenta i passa revista dels 4 anys anteriors abans de decidir el vot. I els rojos poden passar al blau i els blaus al taronja… o al revés. La militància ja no és infranquejable. Una segona cosa: Els demane (perquè no soc Jo ningú per a aconsellar), que no facen una campanya agressiva. A la gent no ens agrada vore com els polítics s’insulten i es diuen barbaritats, o baixen al terreny personal. I per últim, els demane que no perden de vista una evidència. Són servidors públics i gestionen els nostres diners. Ho dic perquè de vegades se’ls ompli la boca i parlen en primera persona sentenciant on aniran els diners i quines coses es faran i quines no. OJITO, són els nostres diners: els dels autònoms i els de l’IRPF de les nòmines. No els seus. I als que es presenten a les eleccions perquè busquen una faena estable i ben pagada de 4 anys els dic que això poques vegades triomfa, i que el que no val en la privada, tampoc val en la pública.
Una última cosa. No obliden mai la història de Pelletes…