Una questió de dignitat

Alcoy

Ja tenim, des de fa uns dies, el festival -si voleu sainet- electoral en plena ebullició. I està bé. Diria més, està molt bé. Perquè és un ritual més dins d'allò que s'anomena Democràcia. I és una mostra de maduresa d'un país. En aquest cas, d'una comunitat autònoma i d'una ciutat-.

Està bé que comencen tots a vendre el que volem fer i està bé que, els qui han de protagonitzar la gestió política de la nostra regió i de la nostra ciutat, es posen a debatre les seues idees i a justificar les seues actuacions i propostes.Dit això, el que és important és es dignen a tractar-nos amb respecte als que hem d'exercir el dret a votar (i els que no també). Vull dir, que no cal que comencen a prometre les coses que sempre diuen i mai fan. Que no cal que comencen a vendre un imaginari que tots saben que és fals, perquè fer-ho és burlar-se de la capacitat i de la intel·ligència dels seus votants. Que siguen honestos amb nosaltres i amb ells mateixa.

A més, també estaria bé que es preocuparen no sols de les grans històries plenes de generalitats i d'idees vàcues. Seria d'agrair que ho feren també en eixes xicotetes coses que ens importen als mortals. Ja sabeu: de la neteja del carrer, del fracàs escolar, de la falta de places de residència per a gent gran i dependent, de la soledat dels nostres majors, de les opcions formatives dels nostres joves a la nostra ciutat i regió, del caos sanitari, de la nostra natura i de prevenir els focs, que el centre i el seu comerç no mori, que el xiquet que acaba de nàixer tinga un futur ple d'esperances i el que viu amb l'angoixa de la incertesa, pel motiu que siga, trobe en eixe govern local o autonòmic l'ajuda que li permitisca fugir del túnel.

El més important, el compromís més important, que un polític hauria d'adquirir és que mai, mai, no va perdre el millor valor que podem tindre els humans. I que és, precisament, la humanitat. Cosa que és cultiva amb solidaritat, humilitat i generositat.