L’abstenció en les eleccions municipals de la democràcia
Jordi Ortiz, historiador

La Columna (17/05/2023) *L’abstenció en les eleccions municipals de la democràcia*
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Alcoy
Les properes eleccions municipals d'Alcoi estan a punt d'arribar i en onze dies, la ciutadania tindrà l'oportunitat de decidir qui els representarà en el seu ajuntament. Aquesta serà la dotzena vegada que s'organitzen eleccions municipals en el període democràtic i nou partits polítics s'han presentat per a la contesa electoral. No obstant això, la primera decisió que han de prendre els electors és si votar o no votar.
L'abstenció en les eleccions municipals d'Alcoi ha estat un tema recurrent al llarg dels anys, amb percentatges que oscil·len entre el 26,28%, el mínim, el 1995 i el 36,61%, el màxim, el 2019. En 1979, les primeres eleccions locals després de la dictadura, es va registrar una abstenció del 29,69%, amb 13.638 persones que van decidir no exercir el seu dret al vot. Així mateix, en 1983, l'abstenció va augmentar fins al 32,13%, amb 16.534 votants que es van abstenir.
Les xifres d'abstenció han continuat fluctuant al llarg dels anys, amb percentatges que van des del 30,08% el 1987 (14.470 abstencions) fins al 33,15% el 2011 (15.764 abstencions). Tot i que l'abstenció és una decisió personal i lliure, és essencial que les persones ciutadanes d'Alcoi siguin plenament conscients de la importància del seu vot i de les conseqüències que pot tenir l'abstenció en el resultat final de les eleccions. Les eleccions municipals se celebren només cada 4 anys i ofereixen una pluralitat d'opcions entre les quals triar. Quanta més participació hi hagi, més representativa serà la propera corporació municipal.




