La ciutat del Petroli

Alcoy

D'ací a poc, en juliol es compliran 150 anys dels fets del Petroli, considerada com la primera gran revolta obrera d'Espanya que va tindre una gran repercusió a tota Europa.

Uns fets que s'originen per la nefasta situació en què vivien els treballadors, en condicions infrahumanes, escàs salari, drets nuls, una situació extrema, de la qual no es lliuraven ni les xiquetes ni els xiquets, obligats a treballar a molt curta edat.

Reclamar un augment del sou o reducció de la jornada semblava utòpic. La unió de molts, encoratjats pel moviment obrer de l'Associació Internacional de Treballadors, va aconseguir convocar una vaga general a la qual es van sumar milers de treballadors. Els tirs contra els manifestants enceten els incidents que van durar més de vint hores amb setze morts, entre ells l'alcalde, Agustín Albors.

Queda manifest que les obreres i els obrers d'Alcoi sense adonar-se van posar la primera pedra d'una reivindicació que temps més tard acabaria prenen més força. Des d'aquella insurrecció, que va acabar d'una manera dramàtica, s'han aconseguit més drets, però en aquell moment, els resultats van ser nefastos. Caldria preguntar-se si Alcoi va quedar marcat per les autoritats com un punt conflictiu que havia de ser vigilat i controlat per a evitar que tornara a produir-se un altre moviment insurgent i quants anys va durar la xinxeta negra.

Amb motiu de l'efemèride hi ha entre altres treballs una història il·lustrada molt didàctica i interessant de la revolució del Petroli de l'Institut Andreu Sempere. Tot el que s'ha programat servirà per a analitzar els fets, conéixer com va ocórrer, a més de desterrar moltes falses versions que han circulat.

El Petroli esclata per una situació crítica. La història ens ha de servir d'exemple per a evitar repetir les grans errades i estar assabentats per als grans reptes i desafiaments que poden vindre.