Odiadors, eixa espècie

Alcoy

Ahir una bona amiga i cara coneguda es desfogava enviant-me les captures de pantalla d'un assetjador reincident a les seues xàrcies. Fa mesos que ho suporta. Quan penja una imatge el seu odiador malparla en una dinàmica verinosa que no acaba el bloqueig i denúncia pertinent, perquè a la següent ressorgeix del seu amagatall desitjós per vomitar menyspreu. L'ens amagat darrere d'un nom enrevessat i una imatge críptica li escriu parrafades amb matisos misògins en els quals no entraré on ataca indiscriminadament la seua professionalitat, el seu físic o la qualsevol cosa que escriga i mostre.

L'odiador reparteix llenya, però és més víctima que el seu objectiu perquè caldria analitzar que hi ha en eixe cap i la brossa que emana a través dels ditets de la seua pantalla. Clar, que ell poc m'importa, l'odiador ja té prou desgràcia amb ell mateix, però ni la meua amiga que és una gràcia ni ningú es mereix insults públics en la plaça 2,0. Passa massa les xàrcies ens informen i n'uneixen, però alhora són espais hostils on una legió d'odiadors canalitza la pitjor part de l'ésser humà que mostra el seu trastorn en l'univers virtual on tan fàcil és disparar amagat, coses de covards.