Jaume I: un niu de llibres

Alcoy

Recentment he presentat l’última novel·la històrica del prolífic escriptor Juan Ramón Barat, conegut per novel·les com 1707, o Jaque al emperador, totes dues ambientades en les últimes grans guerres continentals que ha patit el territori valencià, la Guerra de Successió i la del Francés. El seu nou projecte és novel·lar la vida i fets de Jaume I, un rei amb una vida tan extensa cronològicament i tan rica en fets que ha obligat a l’autor a escriure un segon volum.

Jaume I segurament és el rei de la Corona d’Aragó que compta amb més bibliografia. De fet, la novel·la de Barat coincideix ara mateix en un monogràfic de la prestigiosa «Revista Valenciana de Filologia», dedicat a «La figura de Jaume I». Com bé diuen a la seua introducció, el fundador del regne de València és un referent encara indiscutible per als valencians i motiu de recerca que, malgrat els anys, mai no perd la seua vigència.

La revista ofereix cinc treballs al voltant de la figura de Jaume I. Ernest Belenguer reflexiona sobre les relacions del rei i Castella. Míriam Cabré fa una aproximació a la cultura dels trobadors vinculada a Jaume I. Antoni Ferrando, amb «Els orígens històrics del valencià», ofereix un estudi actualitzat sobre la constitució històrica de la nostra llengua dels valencians a partir d’una anàlisi sociolingüística de la repoblació dels primers segles del nou Regne.

Dues investigadores, Sofía Fernández i Marta Serrano, analitzen, a partir de les fonts escrites, i en especial, el «Llibre dels Feits», com es va potenciar i projectar una imatge de Jaume I com a cavaller de Crist.

Per últim, Francesc Granell estudia com el consell municipal de la ciutat de Valèncià va fomentar el record del rei en diferents àmbits.

Per què és tan atractiva la figura del rei Jaume I? La resposta és molt complicada, perquè hi ha circumstàncies personals i, sobretot, històriques. Comença amb la seua concepció rocambolesca, perquè sa mare havia estat repudiada pel rei Pere. Jaume, per la mort de mare i pare, queda orfe i sota la tutela del Papa, qui encomana la seua educació i protecció als templers.

Jaume naix en una època apassionant. Per una banda, França acaba amb la presència catalanoaragonesa mentre el Papa fa el mateix amb el moviment càtar que s’ha enfortit a Carcassona i Albí, i que per motius de vassallatge estava sota la protecció del rei Pere.

Per altra banda, Jaume serà, com son pare, un vividor i un gran amant de les dones. De fet es casa amb 13 anys i consuma el matrimoni als 14. A partir d’ací la relació d’amants, segones dones i fills legítims o naturals, és interminable.

Si voleu fer un tast d’un personatge singular, ara el teniu en novel·la.