150 anys d'Azorín

Alcoy

El 8 de juny s’han complit 150 anys del naixement de l’escriptor José Martínez Ruiz, «Azorín», un autor que fa dècades ningú llig, però que va tindre una vida tan llarga que va començar simpatitzant amb l’anarquisme i va acabar en les files conservadores.

«Azorín» va nàixer a Monòver en una família acomodada, perquè son pare era advocat i terratinent, i que va poder donar-li estudis. Encara que va començar la carrera de Dret, ho deixà perquè li interessava més viure el moment, des de la literatura, la pintura i la política. Se’n va anar a Madrid, on va formar amb Pío Baroja i Ramiro de Maeztu el nucli original d’allò que ell mateix després va batejar com la Generació del 98.

Passats els anys, a Alcoi el periodista Rafael Coloma era un fervent seguidor d’Azorín, en qui s’inspirava en alguns llibres. Aquest entusiasme per Azorín era compartit per altres escriptors alacantins del moment. Tot això va facilitar que, arribat el centenari del seu naixement en 1973, Coloma moguera els fils perquè Alcoi li dedicara un monument.

El bust va ser encarregat a l’escultor Pepe Gonzalvo, que el forjà en ferro. En principi el monument estava previst ubicar-lo en la Glorieta, però la caiguda d’un dels murs, com havia passat en el camp del Collao, feia inviable la inauguració. Per esta raó aquest monument està hui en dia en la Placeta del Fossar.

A banda s’hi van organitzar diversos actes. «La Cazuela» va representar una obra en el Teatre Principal d’Alacant i en el Teatre Circ d’Alcoi. En l’Institut Pare Vitòria i en el Col·legi de Sant Roc els professors de literatura van donar unes xarrades sobre la figura d’Azorín.

Finalment, per al 19 de juny es van reservar els dos plats forts. Primer, la inauguració del monument i, després, una conferència a càrrec de Juan Gil-Albert. I això era realment el més important, perquè, després de dècades silenciat, Alcoi recuperava l’escriptor més rellevant que ha tingut en castellà.

Després de la conferència, un grup d’escriptors i artistes locals es van reunir amb Gil-Albert en un sopar-homenatge. També acordaren editar la seua conferència, així com la reedició del molt buscat Concierto en mi menor, l’únic llibre de Gil-Albert dedicat a Alcoi.

Un cronista del moment va afirmar l’impacte d’esta conferència:

«Oir a Juan Gil-Albert hablar era como volver a los momentos de juventud, cuando podía escucharse la voz de los poetas evocando el placer y el dolor de España… Juan Gil-Albert es como un personaje azoriniano, como arrancado de sus páginas, preciso, sin un descuido, trabajado en su estilo, hasta la depuración, como un párrafo donde no sobra nada, donde todo está en su sitio, en el ritmo, en la rima, en la austeridad de una sobriedad agradable».