Ja ve la calor

Acabem de començar l'estiu i crec que ens ve una temporada pujada de temperatura. I no em referisc únicament a la de l'oratge (que també està fent calor), sinó a la política amb els canvis que estan per vindre amb la nova aliança entre la dreta i la ultradreta a la Generalitat Valenciana i a l'assumpció dels postulats i del llenguatge de VOX, com una qüestió normalitzada i blanquejada per a molts polítics que, fins fa uns dies, es deien moderats.

Estem començant a viure unes coses que van més enllà d'un canvi de poder d'un partit a un altre, per un procés democràtic d'eleccions com el que vam viure en maig.

No és el mateix parlar de violència de gènere o masclista que violència intrafamiliar. No és el mateix donar nous drets que pots o no pots fer-ne ús a llevar-los i no tindre'ls.

I açò sembla que sols ha fet que començar. Encara sols coneixem un parell de noms de les persones que ocuparan importants càrrecs públics a l'administració o de les primeres mesures que estan prenent els nous ajuntaments... i sembla que la capacitat de sorpresa a la que estan exposant-nos no té límit.

Com deia, segurament serà un estiu de calor (no oblidem les eleccions generals de juliol), però estic segur que serà l'inici d'una tardor, un hivern i d'una primavera on veurem com la temperatura social anirà pujant a poc a poc per temes diversos com la llengua, la diversitat familiar, l'educació... i aquesta vegada, no tindrà la culpa el canvi climàtic, sinó la responsabilitat ciutadana a l'hora de triar models de societat i de convivència en les urnes.

Alguns ens prometien un somriure... i crec que riurem per no plorar!