Barcelles d'estiu

Alcoy

Ja ha arribat l'estiu, la calor, la xafogor, el repte de suportar altes temperatures. En els anys 70 o 80 a partir de les 12 de la nit era ideal a Alcoi traure la 'rebequeta', ara, a la mateixa hora, es poden viure moments de basca i de les patides nits tropicals.

L'estiu té el vessant negatiu, la part sufocant, però també comporta un trencament de la rutina necessari per a eliminar rigideses i tics de damunt.Els estius, les vacances s'han sofisticat, han evolucionat. Tal volta s'ha perdut l'obligat temps mort, la paralització, l'instant que semblava no passava res, les hores de suor i d'avorriment.

L'estiu és un gran aliat de la barcella, eixa xerrada llarga, espontània que no té pressa ni aparents limitacions. La barcella en realitat és una mesura de gra, abans es teixien barcelles, cabassos de l'esmentada mesura mentre es xerrava i va derivar en la posterior definició d'una conversa llarga i distesa.

La barcella no es proposa, ni es pot comparar amb una tertúlia que comporta una conversa més elaborada, artificial i de saló. Ni al monòleg d'un que se sobrepassa parlant, no escolta i deixa a l'interlocutor amb ganes de fugir. És dinàmica, interactiva, continua, dialogant, enemiga dels rellotges, dels mòbils, de l'estrés, clara. És la reina de la parla natural, sense pretensions, bona per a moure's, agitar les mans, riure, contrària a les cares pàmfiles de tant veure pantalles.

La barcella ens humanitza, ens torna més socials, més oberts, és un antídot per a la soledat. No exigeix, no pressiona, no trastorna, té la durada necessària per a cada moment. La barcella ens demostra sobretot la força de la paraula.

L'estiu és un bon moment per a no rebutjar les barcelles, no cal buscar-les, ixen soles. Tal volta ara les necessitem més que mai.