Carmen Llorca guardonada pel govern de França

Alcoy

Carmen Llorca Vilaplana havia nascut a Alcoi en 1921. Després de fer el batxillerat ací, va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat Complutense de Madrid, on es va doctorar en Història amb premi extraordinari. També es va llicenciar en Ciències de la Informació. Com a professora d’Història a l’Escola Oficial de Periodisme, va col·laborar en diversos mitjans de comunicació, com ara ABC, Pueblo, Ya o Radio Nacional.

També va guanyar una plaça de tècnica en el Ministeri de Cultura, d’on va poder accedir al càrrec de directora de l’Oficina de Turisme a Milà, després a la Junta Central d’Informació, Turisme i Educació Popular, i en 1975 delegada nacional de Cultura. Va ser la primera dona presidenta de l’Ateneo de Madrid el 1974-1975, amb una notable polèmica, i també de l’Organització de Dones Independents.

Aquesta entitat va ser fundada a finals de 1976, quan Carmen era delegada de Cultura del Ministeri d’Informació i Turisme. S’associaren ràpidament més de mil dones en només un mes, amb l’objectiu de crear centres de la dona en tot el país. En principi no tenia cap finalitat política, sinó que aspirava a ser un punt de convergència entre les diverses associacions unides en la lluita per les dones, no només per la igualtat jurídica, sinó també per la seua promoció social.

Carmen a més va ser membre del Consell de Radiotelevisió Espanyola i de la Fundació «Cánovas del Castillo». En 1988 va ser elegida diputada al Parlament Europeu, després vicepresidenta del Grup Popular Europeu i va treballar, sobretot, en qüestions relacionades amb els Drets de la Dona, la Salut Pública i el Medi Ambient. Fa cinquanta anys la il·lustre alcoiana Carmen Llorca va ser guardonada pel Govern francés amb l’Orde de les Arts i les Lletres. A banda de la distinció francesa, va rebre també la condecoració de l’Orde Civil d’Alfons X el Savi.

Pel que fa a la seua faceta d’escriptora i historiadora, va escriure diversos llibres, entre els quals cal destacar «Isabel II y su tiempo», que es va convertir en l’obra de referència del període i va tindre nombroses reedicions. També cal destacar els dos llibres dedicats al polític Emilio Castelar, que va ser president de la Primera República, molt vinculat a la població d’Elda.

Carmen va faltar el 29 de juny de 1998. L’Ajuntament va decretar un dia de dol oficial, pel qual suspenia tota l’actividad, a excepció del Pleno extraordinari de Pressupostos, per les dificultats dels terminis.

Segons va deixar escrit el periodista Floreal Moltó, Carmen Llorca va ser l’alcoiana més rellevant del segle XX, però, malauradament, va ser poc reconeguda en els últims anys de la seua vida, potser pel seu passat tardofranquista.

I és que també la popularitat i l’èxit literari que aleshores gaudia Isabel-Clara Simó havien fet capgirar el lideratge femení a Alcoi.