El camí a seguir

Alcoy

No vaig a parlar-los este mes, altra volta, de l'any de Capità. No és qüestió de què em taquen de monotemàtic. Tampoc han passat massa coses des de la suada de la processó del Corpus i les presentacions de les heràldiques del bàndol moro. Memorables ambdues per motius que no venen al cas. Haver vingut.

Així que, a menys de dues setmanes de decidir qui governarà el país, el gran, que els menuts ja ho hem vist, intentaré fer-los reflexionar del camí que hem mamprès seguint la preocupant tendència mundial.

No és l'amic Vladimir Putin l'exemple a seguir, ni de bon tros. Megalomaníac, amb importants dèficits empàtics i aferrat a un món que es va desmembrar fa més de trenta anys, no té la menor defensa davant cap tribunal, encara que desitge ature front algú. No és tampoc l'hongarés Orbán sant de la meua devoció. Extrema dreta, però, curiosament, un tipus que li fa ullets a l'anterior. Doncs ací hi ha qui els justifica, vaja vostè a saber el perquè. I és que els extremismes, del color que siguen, s'assemblen massa per a fiar-se d'ells.

Al pati de casa també en tenim, dels dos colors, no fa falta que els diga qui són. Uns freguen l'absurd amb algunes de les seues innocents propostes, "ellos, ellas y elles" i els altres volen acabar amb qualsevol element que amenace a la pàtria. Gra paraula, pàtria. Ja els he contat alguna volta l'esgarrifança que em dona. Quasi tanta com regne. Més pròpies ambdues d'altres temps que d'un segle XXI que ens està quedant prou menys yeyé del que ens pensàvem.

En fi, no vull marejar-los, ni molt menys dir-los el què han de votar, Déu em lliure. Crec que alguns tenen prou trellat per a no deixar als més desvalguts en mans de gent de mals sentiments i per a intentar que el disbarat no envaïsca les nostres vides.Sí que vull dir-los una cosa. Sols una però contundent. Possiblement, este està el darrer govern humà que ens guie. Al pas que va la intel·ligència artificial, en quatre anys ens governen màquines per a qui no serem més útils que un ficus benjamina. Així que el que hem de fer, com feren els gats fa ja segles, és aprendre habilitats que agraden a l'espècie dominant. Així de senzill. I així de complex, clar, perquè veges tu si el que fa gràcia als robots són els imbècils i els carallots.

Doncs aleshores... Aleshores igual no paga la pena viure en un món farcit d'aquesta fauna.