L'enigma Albarracín

Alcoy

Fa 150 anys, el 10 de juliol de 1873, era mort l’alcalde Agustí Albors, «Pelletes» a mans dels internacionalistes liderats per Severino Albarracín.

Però, qui era Severino Albarracín?

Puix continua sent massa poc conegut. Severino va nàixer a Llíria en 1850. Estudià a l’Escola Normal de València i va accedir al cos de mestres de primer ensenyament. Com molts joves va sentir la primera atracció política pel republicanisme i va ingressar en «La Juventud Republicana» de València.

No obstant això, les contradiccions republicanes l’aproparen a l’anarquisme i ja en 1871 va ingressar en la Federació Regional Espanyola de l’AIT. En 1872 va assistir al Congrés de Saragossa, i després va estar en el de Còrdova. En tots dos va ser triat per a diferents responsabilitats. Va ser destinat a Alcoi per a ocupar-se de la Comissió de Correspondència, per la qual cosa havia de fer-se càrrec de totes les comunicacions de la Federació. I tal volta això pot explicar la seua ràpida desaparició una vegada fracassada la revolta del Petrólio.

Segons un article aparegut en la revista anarquista La Revista Blanca, després de sufocar el motí, les autoritats intentaren apoderar-se de la documentació de la Internacional, però Albarracín ja s’havia anticipat eixint amb ella cap a Madrid amb una identitat falsa. En la capital va ser, finalment, detingut quan intentava enviar un paquet en Correus amb proclames revolucionàries dirigides a tots els internacionalistes espanyols.

Segons la revista, aquesta detenció va coincidir amb l’arribada a Madrid d’una comissió de burgesos alcoians amb la finalitat d’ajudar la policia a descobrir i detindre els internacionalistes que havien format part de la revolta.

No obstant això, els internacionalistes madrilenys estaven decidits a salvar a Albarracín. Un metge es va presentar en Govern Civil per a declarar que era ell el responsable dels manifestos que havia intentat enviar Albarracín i que aquest només era el seu ajudant.

El problema és que Albarracín no sabia res del que estaven organitzant per a salvar-lo, perquè ja estava en la presó. Així doncs, un altre internacionalista, disfressat de mosso de corda, carregat amb un matalàs i el sopar, es va presentar en la porteria de la presó i aconseguí passar-li la informació a Albarracín. Finalment, Albarracín va eixir de la presó i se’n va anar a Suïssa.

En aquest país la Federació li proporcionà treball i va poder conéixer a Kropotkin, a qui va informar sobre la situació a Espanya.

Albarracín va tornar a Barcelona, on el seu fervor revolucionari va quedar frenat per les divisions internacionalistes. Va morir en febrer de 1878 de tuberculosi quan encara no havia complit els 30 anys.