El pintor Antonio Gisbert abandona Espanya

Alcoy

El 16 de juliol de 1873, Antonio Gisbert renunciava a la direcció del Museu del Prado i se n’anava a París en mig d’una greu crisi política i per la desaparició dels seus principals suports, com el general Prim o el rei Amadeu de Savoia.

Cal recordar que Gisbert havia sigut el primer director tècnic del Museu del Prado des que havia estat nacionalitzat.

Antonio Gisbert Pérez havia nascut a Alcoi en 1834. Des de molt jove va mostrar la seua afició per la pintura, per la qual cosa la seua família va veure clar que havia de formar-se a Madrid, on va ser alumne de la Reial Acadèmia de San Fernando.

En 1855 va guanyar una plaça de pensionat a Roma. Des de la capital romana va enviar diversos quadres, entre ells, «La muerte del príncipe don Carlos» que va ser premiat amb la Medalla de 1.ª classe i adquirit per la reina Isabel II.

En els anys següents va continuar guanyant medalles en les exposicions nacionals de Belles Arts, amb obres que ja formen part de la història de l’art espanyol, com «Los comuneros» o «El desembarco de los puritanos en América del Norte».

L’arribada de Gisbert al Museu del Prado com a director en 1868 va ser possible gràcies al moment polític que vivia Espanya i per les seues relacions amb membres del nou govern provisional, com Serrano, Topete o Prim, i fins i tot del rei Amadeu I, per a qui va pintar alguns retrats. Gràcies a Gisbert, el Museu es va reorganitzar i es van mostrar al públic algunes peces d’art mai vistes per la població.

En el seu exili voluntari a París, Gisbert va iniciar una segona fase com a pintor, allunyat dels nous moviments pictòrics com l'impressionisme i dels grans quadres d’història. La majoria de les seues obres a París són quadres xicotets per a decorar les luxoses cases modernes.

Malgrat això també va haver de realitzar grans encàrrecs, com el «Fusilamiento de Torrijos y sus compañeros en las playas de Málaga», a petició del govern liberal de Sagasta.

Entre els quadres de l’etapa francesa el més cèlebre per a Alcoi és «El minué» per la seua història i perquè està a la nostra ciutat.

Quan comença a construir-se la nova Casa de Beneficència, on ara està ubicada la residència Emilio Sala, feien falta molts recursos i la Junta de Beneficència demanà moltes aportacions als particulars, entre ells Gisbert, que els va regalar «El minué» perquè el subhastaren i el producte que tragueren aprofitara per a l’obra.

Després de diversos canvis de propietaris, «El minué» descansa hui feliçment a Alcoi.

Finalment, Antonio Gisbert va morir a París en 1901 i està enterrat en el cementeri de Batignolles.