Es compleixen 187 anys de la mort de l’ontinyentí amb més repercussió internacional
El creador del ‘Himno de riego’, Josep Melcior Gomis, va morir en París l’any 1836

Melcior Gomis

Ontinyent
Al llarg de la prolífica història de la ciutat d’Ontinyent ha hagut figures molt representatives, des del mestre Rafael Martínez Valls fins a més actualment l’exnúmero 1 mundial i actual millor entrenador de tennis del món, Juan Carlos Ferrero, però sense cap dubte el que més repercussió internacional ha tingut és el compositor Josep Melcior Gomis.
Aquest ontinyentí, que dona nom a una important part del conegut com Carrer Major i al conservatori professional de música d’Ontinyent, és recordat sobretot per ser el compositor del ‘Himno de Riego’, la melodia composada en 1820 i que va ser utilitzada per la Segona República com l’Himne Nacional.
Josep Melcior Gomis va començar la seua carrera en la Capellania de Santa María d'Ontinyent, continuant-la posteriorment en el cor de la catedral de València. Als vint-i-cinc anys ja figurava com a director de la música del Regiment d'Artilleria de la guarnició de Barcelona. Va recalar després a Madrid, amb l'encàrrec de dirigir la banda del Real Cos de Guàrdies Alabarders, que no va arribar a formar-se.
De caràcter progressista, va ingressar en el partit liberal, en el qual havia de militar ja la resta de la seua vida. Amb el triomf de Reg, va ser nomenat director de la banda de la Milícia Nacional, romanent al capdavant d'ella fins a 1823, data en què va emigrar a París, on triomfaria com a compositor. En 1822 es va publicar Col·lecció de Cançons patriòtiques que dedica al ciutadà Rafael del Reg i als valents que han seguit les seues petjades, imprés a València, en el qual figura l'himne signat per Gomis.
Hem parlat amb el cronista oficial d’Ontinyent, Alfred Bernabeu, perquè ens contara algunes coses més desconegudes sobre la figura de Gomis. Podeu escoltar-la ací baix.
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Alfred Bernabeu recorda la figura de Josep Melcior Gomis, que va morir un dia com hui




