Les festes de la Mare de Déu de Setembre

Alcoi

El 8 de setembre l’Església Catòlica i la tradició cristiana celebren la festa de la Nativitat de Maria, és a dir, l’aniversari de la Mare de Déu. Com Nadal, però el Nadal de Maria. Esta festa va nàixer arran del concili d’Efes, al segle V, que declarà Maria mare de Déu i començà el seu culte intens. Van fixar la data el 8 de setembre el dia de la dedicació de la basílica de Jerusalem on suposaven que havia estat la casa natal de Maria.

En els territoris de la Corona d’Aragó esta festa va ser coneguda popularment com la Mare de Déu de Setembre, nom correlatiu al de la Mare de Déu d’Agost, i representava el començament de l’any natural agrícola, quan la vida naix al camp, com la Mare de Déu.

En la societat rural tradicional el cicle estiuenc de les collites tenia dos dates claus: la Mare de Déu d’Agost, el dia 15, i la Mare de Déu de Setembre. La primera coincidia amb el final de la collita del blat i la segona amb l’inici de la verema. La gent del camp aprofitava aquest parèntesi per a esplaiar-se, celebrar els primers fruits de la terra i gaudir de l’esforç de tot l’any.

Pel que fa a l’antiga vila d’Alcoi, la festa de la Mare de Déu de Setembre formava part del seu cicle festiu, amb la mateixa importància d’altres celebracions com Pasqua, Sant Joan, Corpus i Nadal.

El pes específic de l’agricultura en l’activitat econòmica local suposava que les festes més celebrades foren les relacionades amb el camp i la ramaderia. Totes elles, a més, es festejaven en l’espai públic per excel·lència de la vila medieval: la plaça pública. A Alcoi aquesta se situava davant de l’església parroquial i de la «casa de la cort» on es reunia el govern municipal i que, més o menys, ocuparia l’àrea de l’actual Placeta de la Mare de Déu dels Desemparats.

Però es tractava d’un espai molt reduït i molts actes de caràcter lúdic, més concorreguts, com jocs d’armes, de pilota o corregudes de bous, es van traslladar fora de les muralles a un espai pla que servia així mateix d’era davant del convent de Sant Agustí, i que és l’actual plaça d’Espanya.

A partir de 1410 hi ha constància en els registres municipals del pagament a particulars perquè endreçaren la plaça en esta festa. En moltes ocasions fins i tot era el saig, una mena d’agutzil de l’època, qui s’encarregava d’endreçar la plaça la vespra de la festa.

Fins a principis del segle XVI la Mare de Déu de Setembre era una festa més important que la de Sant Jordi, reduïda a una missa votiva i una processó. No obstant això, a partir de 1511 el govern municipal aprovà ampliar la festa del patró amb jocs de llances i tir de ballesta, que eren els que solien fer-se en la Mare de Déu de Setembre. Amb això, Alcoi desplaçava progressivament el pes de l’agricultura cap a la manufactura de llana, en constant expansió des del segle anterior, i fomentava una festa vinculada a una nova classe artesanal en ascens.

Malauradament, la progressiva pèrdua de l’imaginari col·lectiu del camp, ha provocat que les festes relacionades amb la Mare de Déu de Setembre hagen desaparegut de terres valencianes, excepció feta d’Algemesí, on conserven encara la celebració d’origen medieval.

Es tracta de les Festes de la Mare de Déu de la Salut, les quals formen part del Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Els rituals han passat de generació en generació, i això ha permés que veïns i visitants puguen gaudir d’una festa quasi com fa huit segles, amb música, danses i representacions que es remunten als cultes romans, cristians, musulmans o jueus. La música de dolçaina i tabal, les composicions orquestrals que acompanyen les torres humanes de la muixeranga i les danses de bastonets, pastoretes, carxofa, arquets, llauradores i tornejants, recreen la memòria col·lectiva de segles passats.

Entre els dies 7 i 8 de setembre, la localitat d’Algemesí dona vida a tradicions que la majoria de pobles valencians, com el nostre, han perdut. Les celebracions litúrgiques, el paisatge sonor de les campanes i l’entorn monumental del segle XVII on es realitzen les desfilades processionals suposen un marc de visita obligatòria per a gaudir de la riquesa dels costums medievals valencians.

Foto: Generalitat Valenciana