Vida en setembre

Alcoy

Molts de vostés ja han passat per eixos dos dies d'aclimatació. Dos dies a la feina per donar per aparcades –si no oblidades- les vacances i tornar a la dura –o desitjada, hi ha gustos per a tots- normalitat. Altres no hauran tingut lloc de treball on tornar; o, potser, estaran jubilats. I clar, estan també els estudiants i els seus temps.

Però, tot passa. I, siga com siga, setembre ens ha portat on vam deixar el món quan van començar la desconnexió. Ja sap, un govern en mans de Puigdemont; un altre, en aquest cas autonòmic, en mans de Carlos Mazón amb el suport de Vox, o l’Ajuntament d’Alcoi adaptant-se a la nova aritmètica que li permet governar...

I, junt amb aquesta política dedicada més a fer números per mantindre (o no) el poder, trobem la realitat del carrer. Els problemes habituals, també en setembre. L’atur, sempre; el dels comerços que no arranquen al centre de la localitat, també. El d'un model de ciutat clar, que sembla és una assignatura pendent, més del mateix... De fet, encara anem amb l'algaravia del carril per bicicletes, mentre hi ha carrers a Alcoi on una persona major no pot ni caminar sense risc de caure. O aquest altre problema trepidant, ací i on vaja del nostre país, que és una inflació desbocada: missió impossible fer la compra sense eixir espantat pels preus.

A la fi, setembre el que fa és posar-nos davant l’espill de la realitat, siga la que siga per a cada persona. I ho fa dient-nos, que ja hem deixat un estiu més, un altre més, a les nostres esquenes. I que la vida continua escapant-se de les nostres mans sense que ens donem compte. I que, entre tanta cosa superficial (o no tan anecdòtica), el que és de veritat important és que les nostres vides passen i no podem deixar de gaudir d'elles a l’instant; encara que siga criticant un govern en mans de Puigdemont, a Mazón per pactar en Vox o a l’ajuntament que encara ha de descobrir que vols ser de major.

Més enllà de les seues ombres i tristors, l’important és que, aquest setembre, la vida continua i hem d'aprofitar-la al segon. Com si ella, la vida, fora el fil conductor d’unes vacances perpètues.