Oli i ametles, preu i valor

Alcoy

No deixa de ser curiós que a estes terres li diem a collir ametles i olives de la mateixa forma, fer, com si estos fruits no estigueren ja fets abans de collir-los. Les ametles es feien abans quasi totes en setembre i les olives mai abans de mitjans novembre.

Ara, a finals d'agost ja es poden fer les primeres i en octubre les segones. Molta gent, incloent-hi la d'estes comarques, veu en la tele enormes tractors amb paraigües que sacsegen els arbres i en molt poc temps fan enormes collites. Els contaré com va la cosa per ací, encara que molts ho saben. En les ametles, sobretot marcones, anem perseguint ametlers per marges i bancals, amb mantes i vares i les fem caure com podem.

La marcona, la més cara, bona i delicada de les ametles, té la particularitat de tindre al mateix arbre ametles quasi pelades i a punt de caure i altres verdes que no es poden tombar i no es poden pelar després. Si no les fas, moltes cauran a terra i les hauràs de plegar de seguida o acabaran menjades per porcs senglars i esquirols, si les fas prompte potser no les pugues pelar posteriorment. Per cert, la pell i la closca, no és el mateix.

Si algú es pregunta per què la marcona és més cara que les altres li té a sumar el fet que és poc productiva i irregular, i això l'ha fet estar en perill d'extinció. Enguany n'hi ha una mitja collita per als que hem tingut la sort de no ser afectats per la xylella i l'irracional sistema d'erradicació. En el que respecta a les olives pareix haver-hi una bona collita, sobre tot comparat amb l'any anterior. Com en el cas de l'ametla la possibilitat d'especular i posar preu alt a estos productes en estes comarques és nul·la, però enmig de la indignació pel preu de l'oli en estes terres, potser gràcies a la collita roïna dels altres territoris, el preu de l'oliva compensarà ací uns costos de producció molt més alts que els dels olivars intensius de Jaen.

El preu és una xifra que pareix pegada als productes, però el valor és molt més subjectiu i ací suposa el manteniment d'un paisatge agrari inigualable i s'ha de pagar pel mercat i/o per les institucions, és el que n'hi ha.