Vicente Barrera inaugura la plaça de bous d'Alcoi

Alcoi

A mitjan dècada de 1920 Alcoi comptava amb un torero famós, Andrés Coloma «Clásico», però feia anys que ja no tenia plaça de bous. Així que la gran afició local es va posar a la faena per a posar-hi remei. Així, l’agost de 1925 es va exposar en l’aparador de la cèntrica botiga Casa Morató, al carrer mossén Torregrossa, la maqueta de la plaça segons el projecte elaborat per l’arquitecte Vicente Pascual.

La primera pedra de la nova plaça de bous va ser col·locada el divendres 26 de febrer de 1926, a les deu del matí, pel torero «Clásico», en presència d’aficionats locals de rellevància, amb la promesa que en quatre mesos la plaça estaria a punt. I el termini es va complir, perquè en la construcció treballaren 120 homes de dia i 40 de nit, sota la direcció del mestre d’obres Vicent Calatayud.

D’esta manera, al mes de juny la plaça es podia inaugurar, no sense abans advertir l’alcalde, Miguel Payá, marqués de Sant Jordi, que, si bé l’obra era segura com a recinte per a espectacles públics, faltaven alguns detalls per a la comoditat dels espectadors, que l’empresa promotora esmenaria durant l’estiu abans de la primera temporada regular.

Per a una ciutat d’uns 38.000 habitants, la plaça disposava d’un aforament de més de set mil persones, amb uns preus que oscil·laven entre les 4 i les 9 pessetes.

La plaça es va inaugurar oficialment el 20 de juny amb una «novillada». Donada l’expectació que hi havia, el públic va omplir el recinte per complet, i així es va poder comprovar que el taquillatge corresponia amb exactitud amb les localitats disponibles. La festa era amenitzada per la banda Nova de l’Iris, la de la Societat «Apolo» i la de la Creu Roja. A banda de vore inaugurada la plaça, els aficionats tenien gran expectació per l’estat de «Clásico» després de la seua topada a Madrid.

A banda del torero alcoià, el plat fort del festival taurí estava reservat per a l’últim dia, amb la participació del gran torero valencià Vicente Barrera Cambra. Vicente havia nascut a València ciutat en 1907. Orfe de pare als huit anys, es van fer càrrec d’ell els seus «tios» José i Arturo Barrera. Des de molt jove va mostrar una gran afició per la lídia contravenint la intenció familiar d’estudiar i s’escapà  de casa per a torejar clandestinament.

La seua presentació en públic va ser a Torrent l’agost de 1924, però no debutà a Madrid fins tres anys més tard, però no va tindre fortuna en la Maestranza de Sevilla. Quan abandonava esta plaça entre crits del públic, alguns espectadors li digueren «Pinotxo» en al·lusió a la longitud del seu nas. Barrera va prometre no xafar mai més la plaça de Sevilla i ho va complir en els seus  díhuit anys en actiu. Diuen que era una persona culta i intel·ligent, per la qual cosa Joan Fuster el qualificà d’Ausiàs March de la tauromàquia.

Tornem a Alcoi. La plaça de bous patí en uns pocs dies l’habitual desencís del públic. Després del ple inaugural, el 29 de juny presentà mitja plaça buida i gràcies que l’empresa convidà els reclutes del Regiment Biscaia.

Com s’esperava, Barrera va fer les millors faenes, amb un ampli repertori de veròniques i «belmontines» que provocaren una ovació continuada. Barrera acabà rebentant el bou de cansament, l’agafà de les banyes i s’agenollà davant seu. Amb això es guanyà una nova ovació del públic i una orella després d’una petició insistent de l’afició.

L’últim animal es va presentar motxo, per la qual cosa el públic protestà de seguida demanant que el tornaren al corral. La presidència, tenint en compte que el reglament permetia en estes corregudes els vedells defectuosos, no va accedir a la pretensió dels espectadors. Això provocà  que volaren nombrosos coixinets i que els agents de seguretat efectuaren algunes detencions. Els banderillers feren la seua faena ràpidament i Barrera decidí desfer-se de l’animal per la via directa amb dos estocades. Així va acabar la seua accidentada faena inaugural el torero Vicente Barrera a l’Alcoi de 1926.

Foto: Biblioteca Municipal d'Alcoi