Al setembre, qui tinga blat que sembre

Alcoy

L’estiu s’acaba i entrem al mes de setembre. Un mes de retrobaments, on els dies acurten, les nits refresquen i tornem a la realitat, a la faena, al cole... Però, per a llauradors i llauradores són dies de sembra, encara que corren temps difícils. Així, fa uns dies escoltava les encertades paraules del meu benvolgut amic i company Enric Moltó, que ens parlava sobre ametles i olives i no mostraven una realitat molt encoratjadora. D’aquesta manera, hem de dir, que els nostres bancals van perdent-se a passos de gegant i això és en bona mesura, per la desídia d’una societat que en part abandona les seues arrels i costums per un sistema menys personal i que viu amb un ritme de vida accelerat i consumista. Per altra banda, cal afegir que les administracions tampoc estan contribuint a facilitar les tasques que desenvolupa la gent del medi rural, per no dir una altra cosa... No obstant això, encara hi ha persones que dediquen el seu temps a una vida més tradicional i assossegada, on els treballs del camp en formen part. Així, al mes de setembre planten cereals i hortalisses que colliran més endavant i que nodriran els plats casolans fets a foc lent.

A més, podem dir que tenim un bon repertori de cultius al nostre territori i és una bona ocasió per aprofitar-los i posar-los en valor. Així doncs, poder afirmar que els canvis de ritme i formes de vida han fet que deixem a banda moltes d’aquestes tradicions dels nostres avantpassats. Però afortunadament, encara hi queden vestigis d’aquesta saviesa popular i ara és el moment de conservar-la.

Que aquestes línies serveisquen, una vegada més, per posar en relleu l’important tasca que fan els nostres agricultors, que ajuden a mantindre la biodiversitat, l’economia local i modelar un paisatge únic del qual tots podem gaudir-ne.