Els salons de jocs

Alcoy

És estrany el dia que no m'he d'eixir al balcó per a veure què ocorre i no és precisament perquè siga un tafaner, sinó perquè des de fa un temps són continus els crits, baralles, converses pujades de to, accelerades de cotxes motos, olors de porros ... i això a qualsevol hora del dia, poden ser les 3 de la vesprada com les 3 de la nit.

És la conseqüència de viure prop d'un saló de joc i que la llei els permeta obrir fins a les 4 de la matinada. La llei també els permet tindre aquests locals prop de centres educatius com una guarderia, ja que la llei només els prohibeix si estan prop de centres educatius a partir de secundària. A la llei no li importa que aquests menors hagen de passar entre botellins i diferents olors, així ja de xicotets van familiaritzant-se.

És molt fàcil convertir un carrer que sempre ha sigut tranquil, familiar, on tots ens coneixem en un carrer en la qual cada dia creix la inseguretat i en la qual molts dels seus veïns ja creuen la vorera per a evitar problemes.

Encara sort que arriba l'hivern i toca tancar finestres.