El ressorgir modernista

Alcoy

Les vel·leïtats humanes no tenen de vegades molta explicació i aspectes que en una etapa passen desapercebuts, després poden convertir-se en objectes de culte o d'admiració. Tal volta la mirada està perduda en altres romanços, o cal esperar que alguna persona o col·lectiu s'atrevisca a traure a la llum qualitats desconegudes o amagades que finalment són acceptades i ben rebudes per la societat.

Una mostra ben clara és el fenomen del modernisme. Quantes vegades anys enrere, molta gent que ara és vist de l'època haurà passat pels edificis alcoians emblemàtics sense adonar-se.El modernisme viu un ressorgir, ha eixit de l'ostracisme i ha superat moments crítics en els quals semblava quedaria postergat a l'oblit. Col·leccionistes entusiastes han vist com objectes del període modernista eren tractats com pura quincalla. Els seus detractors van ser implacables, sobretot contra les construccions arquitectòniques i moltes d'elles van ser destruïdes per les excavadores. A Barcelona, capital mundial del modernisme, la casa Milà de Gaudí va rebre com a nom despectiu la pedrera i alguns la nomenaren el monstre. A l'escriptor Josep Pla no li agradava l'obra de Gaudí. Va definir la Sagrada Família com un exabrupte genial. Ara està reconeguda, segons les valoracions d'un portal de viatges, com l'edifici més bonic del planeta.

El modernisme va irrompre com un renaixement, en l'arquitectura va ser un esclat de colors, de formes, de llibertat creativa. Un moviment inspirat en la natura, potser pel to gris que va portar la revolució industrial.

Reivindicar el modernisme com es fa a Alcoi, no és només una simple manifestació estètica. És un bon exemple per a furgar en el passat i, perquè no? Per a impulsar el present. Combinar l'atractiu turístic, el rigor històric i el descobriment d'una època que ara sembla com tota una revelació. Ja són sis edicions de la fira del modernisme i continua imparable.