El Ferrocarril Alcoi-Alacant

Alcoy

El tren Alcoi-Alacant ja figurava en els projectes de línies fèrries des de 1866, per a donar eixida a la producció industrial pel port d’Alacant i comunicar el nord de la província amb la capital i el port.

En 1873 es va concedir la construcció de la línia a Eleuterio Maisonnave qui, després va transferir la concessió a la «Societat de Crèdit General de Ferrocarrils». D’altra banda, s’autoritzava la creació de la línia ferroviària entre Xàtiva i Alacant passant per Alcoi a favor del Marqués de Campo, propietari de la Societat dels Ferrocarrils d’Almansa a València i Tarragona, encara que finalment la línia fèrria entre Xàtiva i Alcoi quedaria en mans de la Companyia dels Camins de Ferro del Nord d’Espanya, que inaugurà el traçat en 1904.

En 1902 l’industrial Camilo Gisbert Terol sol·licità la construcció d’una línia fins a Alacant per Castalla i Ibi i amb un ramal al port alacantí.

Cap dels projectes va tirar endavant i les concessions caducaren a poc a poc, per la qual cosa en 1911 es concedia autorització a l’enginyer Próspero Lafarga per a la redacció d’un projecte de via estreta entre Alacant i Alcoi per la Foia de Castalla. Les successives subhastes per a la concessió de la línia quedaren desertes, a pesar que l’Ajuntament d’Alcoi també optava a explotar la línia.

L’arribada de la Dictadura, que tractava de mitigar l’atur mitjançant un ambiciós pla d’obres públiques, reviscolà l’interés pel projecte. En 1926 l’obra va ser adjudicada a la Constructora Fierro a l’empara del Pla de Ferrocarrils aprovat per la dictadura de Primo de Rivera el mateix any.

Les dificultats orogràfiques de la muntanya obligarem a obrir nombrosos túnels i alçar ponts, com el monumental de les Set Llunes per a salvar el barranc del riu Polop. Es van destinar quasi 28 milions de pessetes per a l’esplanació i obra de fàbrica. L’estiu de 1932 acabaren les obres de fàbrica (ponts i túnels) i l’esplanació del terreny, però la via es va quedar sense electrificar i amb només dues estacions construïdes (Alcoi i Agost), situació que es va mantindre fins a l’inici de la Guerra Civil. Dos anys després del final de la guerra, va eixir a concurs les obres per a les estacions.

No obstant això, el Govern decidí la reconstrucció només de les línies principals. Entre 1960 i 1980 hi va haver intents de revitalitzar el projecte, descartat finalment en 1984, considerant la seua nul·la rendibilitat i que el seu traçat no era apte per a les velocitats ferroviàries vigents.

Actualment, queda part del recorregut de la via, els trams d’Alcoi i d’Agost, que a partir del 2001 van ser condicionats com a vies verdes.