La justícia social

Alcoy

Alcoi ha sigut terra de lluita obrera. Referent de defensa de drets i d'unes condicions laborals i de vida dignes. Sense anar més lluny enguany es compleixen 150 anys de la Revolució del Petroli un dels punts d'inflexió de la capacitat de mobilització de la classe obrera. Hui en dia les grans mobilitzacions són un record en la nostra memòria. De fet, a Espanya l'última vaga general va ser en el 2002. S'ha anat esborrant de la consciència política la idea de justícia social i el liberalisme ha anat imposant la seua narrativa. Així ha desaparegut el teixit industrial, Alcoi és un bon exemple, s'han venut com irremeiables les retallades socials, la privatització dels serveis públics bàsics o la contenció en la pujada dels salaris mai dels beneficis, d'aquí la resistència de la dreta a aprovar cada vegada la pujada del salari mínim.

En els últims mesos arriben de l'estranger sobretot dels Estats Units imatges de protesta de treballadors i treballadores. És el cas dels guionistes de cine que han aconseguit parar la indústria o últimament dels empleats de les multinacionals de vehicles com Ford o General Motors. Demanen prestacions socials bàsiques o pujades de salari. Reivindicacions mínimes per a una vida digna. Sorprén que estes protestes sorgisquen ara del bressol del capitalisme i de l'individualisme, però ja se sap, que tot el que naix als Estats Units acaba estenent-se com una taca a la resta del planeta. Ací està sense anar més lluny la crisi dels bancs.

Amb els preus pels núvols amb l'oli més car que una botella de whisky i amb el perill que triomfen cada vegada més les receptes liberals no seria d'estranyar que s'haguera de tornar a lluitar per drets bàsics com fa 150 anys. I per a això la societat demana també uns sindicats reinventats que deixen de defendre funcionaris privilegiats i que es posen del costat de la justícia social.