Áixò del carril-bici

Alcoy

Hem de suposar que les obres i els nous equipaments no es fan per a empitjorar la qualitat de vida de les persones.

I em direu: D'acord, però què passa si el carril-bici no em beneficia en res, si em pareix prescindible, si crec que és molta obra per a quatre gats que van en bici, o, fins i tot, pense que perjudicarà el trànsit en lloc d'ajudar?

És que ens agrada tant qüestionar-ho tot...

I jo vos respondré que a Alcoi hi ha un gran nombre de serveis que gairebé no gaste i em semblen imprescindibles.

Fa temps que no vaig en bicicleta, així que el carril-bici és un d'aquests espais que, en principi, no necessite. Però, sabeu què pense quan el travesse? Que gràcies al carril-bici, per fi, puc passejar per la vorera sense que contínuament em passen pel costat ciclistes urbans a tota virolla, amb el risc que algun em tombe. També que qualsevol ciclista que circule per la vorera estarà incorrent en una il·legalitat sense que la seua pròpia seguretat puga servir d'excusa, perquè ara el ciclista té un carril-bici, seu.

I arribats a aquest punt m'agradaria cridar l'atenció dels vianants sobre el fet que, si els ciclistes no ens poden envair la vorera, nosaltres, gent de a peu, tampoc no podem caminar pel carril-bici. Tenir a la ciutat aquest triple repartiment d'espais implica aprendre de nou a anar pel carrer, saber que no podem esperar l'autobús o que canvie el semàfor palplantat enmig del carril-bici i ensenyar als xiquets a mirar a dreta i esquerra també quan travessen el carril-bici.

Que de vegades sembla que siguem tots una mica curtets o no ens hagen explicat que el respecte de l'espai de cadascú ha d'anar en ambdues direccions.