El pont nou

Alcoy

El pont de Sant Jordi o «Pont Nou» va ser projectat sobre el riu Barxell per a unir el barri antic i la tercera zona d’eixample. Va ser construït per l’empresa navarresa «Erroz y San Martín». Esta mateixa empresa va construir el pontó de Sant Jaume per a unir el Raval Vell i la primera zona d’eixample pel carrer Sant Jaume fins a la de Bisbe Orberà.

Devem al doctor arquitecte Francisco Picó el millor estudi realitzat fins ara sobre el Pont Nou, un dels primers construïts en formigó vist a Espanya i un dels pocs exemples mundials de l’enginyeria civil amb un llenguatge formal Art déco.

El projecte i la construcció van estar sota la direcció dels enginyers de camins Carmelo Monzón i Vicente Redón, mentre el resultat formal del pont correspon a l’arquitecte Víctor Eusa. Encara que l’obra finalitzà l’1 de juliol de 1927, el pont no es va inaugurar fins al 26 de març de 1931. El projecte havia començat en 1923, quan l’Ajuntament l’encarregà a l’empresa «Erroz y San Martín» que aleshores treballava en la construcció de l’Escola Industrial.

Com indica Picó, l’enginyer Monzón i l’arquitecte Eusa eren dos joves impetuosos amb un historial acadèmic molt brillant, amb ànsies de materialitzar-lo en una obra singular. Com tantes vegades passa en la història, esta casualitat va conduir a la confecció d’una obra molt moderna que difícilment s’haguera pogut fer d’una altra manera. El pont d’Alcoi va ser un repte per a ells.

La decisió de projectar un pont de formigó armat i no fer-lo de fàbrica o metàl·lic es basava en els criteris oficials que redactaven les figures de l’enginyeria nacional. El formigó armat permetia rebutjar tant els robustos models oficials com els ponts metàl·lics que, encara que més audaços, suposaven un manteniment costós.

Un dels aspectes crucials del disseny de la part superior del pont va ser el seu tractament com un carrer. Però també l’arquitecte estava interessat en la visió llunyana del pont com un objecte compost íntegrament. Tots els elements estaven en completa simbiosi, i per això usava el ferro com a element auxiliar. També era necessari, a causa de la gran longitud del viaducte, evitar la monotonia que haguera produït una gran línia horitzontal, la qual cosa va aconseguir en accentuar les piles amb els motius ornamentals.

L’obertura del pont en 1931 va permetre accelerar la urbanització del tercer eixample. Això també va ser possible amb l’aprovació a partir de 1939 de diverses lleis encaminades a l’edificació d’habitatge de renda reduïda i la creació d’organismes, com l’Instituto Nacional de la Vivienda i els patronats municipals o provincials. Aquestes entitats potenciaren grups d’habitatges protegits, sobretot en aquesta tercera zona d’eixample, com el grup Sant Roc, Els Clots, Sant Jordi i Uixola.