Pàtries

Alcoy

Venim d'una setmana de fervor patriòtic, en molts estratus. I continuarem amb ella. En l'àmbit autonòmic, hem gaudit del 9 d'octubre. A escala nacional, hem celebrat el dia de la Hispanitat, amb parada militar inclosa. I localment, hem començat a deixar volar la passió festera amb motiu dels actes de Mig Any. I hem presentat els càrrecs de la festa del proper any, al Sant Jordiet, qui dirigirà l'himne, qui farà el cartell... I a Alcoi, molts miren ja amb ganetes al cap de setmana per celebrar que sols falten sis mesos per a la festa.

I dins d'eixe fervor local, i carregat de raó, el president de l'Associació de Sant Jordi, Juan José Olcina, va lamentar i qualificar d'absurd, el fet que Alcoi el dia gran de les festes i el dia gran, possiblement, de tot l'any, no siga festiu. Amb el que és, una vegada més, un punt de surrealisme a què estem habituats quan són els polítics els que deambulen pel seu món, ven lluny del que és la realitat social. L'alcalde no li va donar la rèplica. Poc hauria de dir-li. Perquè, de veritat, no té cap sentit.

Però és el que vivim. Dies en els quals l'absurd ens ataca per totes parts. Per exemple, a banda del que realment ens importa i ens preocupa a la societat de a peu, de la gent que formen el carrer, veiem com, uns en nom de les seues pàtries, parlen d'amnistia i d'autodeterminació; altres, mantenen viu l'absurd de la guerra per un territori al qual volen posar-li fronteres, com passa a Ucraïna i, ara també com passa, de forma lamentable, a Gaza.

Estan deixant de costat la lògica i la raó, això que ens diferencia dels altres animals, per lluitar pels seus interessos personals i partidistes en nom de la col·lectivitat. I això, que en una qüestió local pot ser menor, a mundial és, senzillament, terrorífic.

Estimem les nostres pàtries, sense oblidar que la pàtria real de tots és el món. Cada vegada més xicotet, més universal. Un món on l'única frontera té que ser la humanitat.