El naixement de la Fira

Alcoy

D’ací dues setmanes, el meu poble, Cocentaina, serà com un formiguer on un observador intern viurà l’entropia produïda per un allau de gent que vindrà a visitar la Fira de Tots Sants, la Fira de Fires, la Festa més important de la tardor valenciana.

I a pesar que té una aparença caòtica, tot segueix un ordre establert: les parades de menjar, els dàtils i els primers torrons, l’esmorzar de Fira, les exposicions, la tecnologia, la maquinària agrícola, els productes de la terra, la loteria de Nadal, les castanyes, les peroles, les atraccions per als més menuts, la música en directe...

I és que cada individu sembla que va a la seua, però tots en conjunt ballen la mateixa dansa, la dansa de la Fira, construint el major espectacle per als cinc sentits corporals, amb olors, sorolls, imatges, textures i tasts que ens encisen i ens captiven. Però la Fira també estimula l’inconscient: la màgia de viatjar en el temps, de tornar enrere en el nostre passat llunyà (amb el soc àrab i la fira medieval), o de la nostra infantesa (amb eixe olor a cotó dolç) o a eixe futur que encara està per escriure (amb la Fira tecnològica).

I tot açò, està a punt de fer-se realitat amb la metamorfosi col·lectiva que fa que Cocentaina, siga capaç d’atraure a més de mig milions de persones.

Jo, és clar, els convide a què vinguen i gaudisquen de la Fira, però si tenen temps els convide també a què baixen a Cocentaina els dies d’abans i vegen amb els seus ulls com poc a poc, com si fora quasi un acte màgic, la Fira va prenent cos i ànima. Al principi són uns carrers tallats, uns taulons per terra, unes ratlles que delimitaran parades, després vindran tràilers i forasters que comencen a poblar els carrers... i, així, dia rere dia, va gestant-se la Fira, fins que el pròxim 1 de novembre la 677 edició de la Fira de Tots Sants de Cocentaina, d’interés turístic internacional, siga una entitat amb vida pròpia per cinc dies.

Bona Fira!