Dia de les ànimes

Alcoy

Dos de novembre dia de les ànimes, hui hauria de ser un dia de molta por. Ací, a molts pobles, el dia després de Tots Sants se celebraven les animetes. Es creia que a partir de migdia les animetes abandonaven el Purgatori per a anar a retrobar-se amb els familiars. En moltes cases es mantenien obertes les finestres, es tenien els llits fets i es parava taula per si acudien els familiars en forma d'esperit. Enric Valor té una llegenda de les Animetes del Purgatori recollida a Biar que va adaptar per als xiquets Jordi Raül Verdú.

En un dia com hui també hi havia costum d'encendre animetes o veles en record dels difunts familiars, en algunes cases les posaven als balcons.

Llibre de referència sobre els costums tradicionals valencians sobre el més-enllà és el que va escriure Josep Lluís Santonja amb el títol d'Animetes Santes. Animetes Santes eres les ànimes de tots aquells difunts familiars que protegien els vius. Una excepció escriure sobre la mort que la modernitat ha arraconat. Hui en dia està mal vist parlar de la mort que s'ha desallotjat de la nostra vida i fins i tot del nostre llenguatge. Res més delicat que el verb faltar. Sembla el mateix, faltar i morir, però no ho és. Faltar fa referència a la pèrdua, a trobar a faltar un membre d'un grup, d'un col·lectiu, en el sentit que era un dels seus, un dels nostres. A poc a poc el morir va matant el faltar. L'ús de les paraules mai és innocent com va demostrar una exposició del Museu d'Etnologia que posava en evidència que faltar o morir representen hui pràcticament dos models de societat.