Octubre valencià

Bon dia! El passat 9 d’Octubre, estava prenent de bon matí un suc de taronja doble, per remarcar la valencianitat del dia, quan vaig tindre dos pensaments nefastos. El primer, que les taronges eren de Mercadona, que les compra de Sudàfrica quan no hi ha collita, i les porten en barcos creuant els dos hemisferis del planeta, que ja és prou nefasto de per sí, i escolta, em va fastidiar un poc el 9 d’Octubre, què voleu que vos diga. Ja no era tan valencià tot. El segon pensament que em va assaltar, molt més nefasto encara que el primer, és que els dietistes actuals diuen que el suc de taronja natural no és gens saludable, així que ja podeu imaginar el que diuen dels sucs industrials. Està comprovat que quan li traus el suc a una taronja s’allibera i es concentra tot el sucre que té, i si beus això, el que estàs fent és estacar-te un xute-bomba de glucosa, i quan et diuen el mal que això pot fer-te et preguntes estupefacte mirant el got: “Però… què és açò, suc de taronja o cicuta?”

Però els nutricionistes tenen raó. Parlen des de la constatació científica i això és inapel·lable, es refereixen a la nostra salut fisiològica, però… i l’espiritual?, eixa classe de salut que no apareixerà mai als laboratoris, que no es pot documentar, però que és el somriure de l’existència? D’eixa no parlen molt. Quan escolte que un suc de taronja és una sobredosi de glucosa a mí personalment em sòna a glòria, quina delícia de xute-bomba!, de fet, ja va dir Rita Barberà que al Cel no falta cada dia el suc de taronja pels matins. Així que a mí potser em mate la glucosa, però, quin morir!, quin anar-se’n més dolç!

No em vaig acabar el suc, li vaig pegar dos mossos a una magdalena d’eixes que diuen ‘valencianas’ però que les fan a Segòvia, a El Espinar per més senyes, i ja, la identitat valenciana em va caure als peus. Per reconfortar-me, vaig voler recordar un vers del poeta Jordi Botella, que diu: “Jo soc d’ací, com podria ser d’allà, i això em plau”. ¿Es pot dir tant sobre la identitat amb tan poques paraules? Doncs bé, a mí també em plau ser d’ací i no d’allà, i em plauria més encara si les xirimites no foren tan estridents, però bo… tira.