Alcoi i el poeta Miguel Hernández

Alcoy

El passat 23 d’octubre el Telediari de RTVE va mostrar per primera volta les úniques imatges en moviment del poeta Miguel Hernández. Van ser rodades en 1937 i en elles es pot observar el poeta acudint al II Congrés Internacional d’Intel·lectuals en Defensa de la Cultura. Este descobriment ha sigut possible gràcies a un espectador que va comunicar a RTVE la seua teoria que Hernández era un dels qui apareixien en les imatges gravades del Congrés. Els documentalistes de RTVE investigaren les imatges comparant-les amb les fotos, fins fa poc inèdites, de Reuters, que confirmaven la presència de Miguel Hernández en el congrés.

Hernández va nàixer a Oriola el 30 d’octubre de 1910, per tant, ja fa 113 anys. El seu pare es dedicava al pasturatge i la compravenda de bestiar, la qual cosa va influir de manera decisiva en la infància i joventut de Miguel, qui es va vore obligat a portar els ramats i abandonar els estudis. Esta falta de formació la va suplir amb lectures a la biblioteca d’un veí capellà.

Miguel es va donar a conéixer en el món literari amb un poema publicat en la premsa local amb només dènou anys. Col·laborà també en la fundació de la revista «El Gallo Crisis», del seu antic company de col·legi Ramón Sijé.

En complir els 21 anys, se n’anà a Madrid per a obrir-se camí en el món literari, sense massa èxit. No obstant això, després consolidaria una gran relació amb poetes com Vicente Aleixandre, Pablo Neruda o Juan Ramón Jiménez, tots ells premis nobel de literatura posterioment.

Iniciada la Guerra Civil, Miguel Hernández s’allistà com a voluntari i va ser nomenat Comissari de Cultura. Col·laborà en diferents publicacions, com «El Mono Azul» que dirigia Rafael Alberti. El 9 de març de 1937, es casà amb Josefina Manresa.

Acabada la guerra, va ser detingut quan intentava passar a Portugal. Un consell de guerra el condemnà a mort, pena després commutada per trenta anys i un dia de presó. Va emmalaltir en les diverses presons per les quals va passar, fins que, finalment, va morir a la d’Alacant el 28 de març de 1942, als trenta-un anys.

I ací és on trobem la connexió de Miguel Hernández amb Alcoi. Podeu seguir el relat en el meu llibre «Joan Valls i la recuperació literària a Alacant». Miguel ja era conegut com a poeta i dramaturg pels joves intel·lectuals alcoians, però sens dubte va ser Miguel Abad Miró qui més contacte va mantindre amb Hernández. De fet, va ser l’autor de les il·lustracions del seu llibre «Versos en la guerra». Miguel Abad compartia presó amb ell i va intentar que fora traslladat a un sanatori perquè li tractaren la tuberculosi. Mort el poeta, Miguel Abad va evitar que el seu cos anara a parar a una fossa comuna, i ajudà a la seua viuda a pagar el soterrament i la làpida.

Així i tot, a finals de 1951, Josefina avisà a alguns amics i admiradors del poeta que en pocs mesos vencia el termini per a comprar el nínxol on estava soterrat. Si no s’adquiria, les seues restes mortals anirien a parar a l’ossera. Una vintena d’escriptors de tot l’estat enviaren diners. A algú d’ells fins i tot li costà un bon disgust perquè les autoritats franquistes l’acusaren de promoure una organització subversiva. Entre els escriptors que participaren en esta ajuda estava el nostre poeta Joan Valls, qui, malgrat la seua modesta economia, no va dubtar en aportar el que podia, 25 pessetes. I així, gràcies a ells, s’ha conservat la tomba de Miguel Hernández.